La cimera de Camp David entre Arafat i Barak fracassa tot i la pressió de Clinton

El punt de major discrepància i que ha impedit l'acord ple ha estat la sobirania a Jerusalem. El president Clinton té previst, després de donar per acabada la cimera, partir cap a Okinawa (Japó) per assistir a la reunió dels líders del Grup dels Vuit (G-8), que es du a terme des d'avui fins diumenge.

Segons fonts israelianes, la sobirania a Jerusalem és un assumpte encara excessivament sensible i les dues parts no estaven ni preparades ni disposades per a un acord.

Ja des del principi de la cimera de Camp David se sabia que Jerusalem, considerada pels israelians com a «capital indivisible i eterna d'Israel», era el principal escull i així va ser durant els nou dies de les dures converses.

Per mantenir la sobirania plena sobre Jerusalem, el primer ministre israelià, Ehud Barak, oferí a canvi al líder palestí, Iasser Arafat, un 90 per cent dels territoris de Cisjordània per a un Estat independent. La resta d'aquest 10 per cent hauria quedat format pel gros dels assentaments jueus de Cisjordània i de Gaza "més de 150" sota sobirania d'Israel.

Les dues parts, amb la intermediació dels Estats Units, aconseguiren progressos notables en algunes de les àrees menys conflictives de les negociacions, com les fronteres de l'entitat palestina o el futur dels refugiats, però no assoliren resoldre les disputes sobre Jerusalem.