Palma recorda l'arquitecte que sabé combinar tècnica amb humanisme

El pla de reforma del 1973 és valorat avui de manera molt positiva

Alomar centrà la seva reforma en la ciutat intramurs.

TW
0

«Era una persona erudita i inquieta. Un home a qui li agradava viure bé. En el terreny de l'urbanisme va ser un avançat al seu temps, com ho demostra la seva reforma. Però, sobretot, la paraula que el defineix és humanista». Amb aquestes paraules, l'arquitecte Manuel Ribas definia a qui fou mestre seu i lúcid urbanista que planificà la reforma de la ciutat antiga de Palma, intramurs.

Col·laborador amb Gabriel Alomar en la redacció del projecte de reforma del Pla General d'Ordenació Urbanística de Palma el 1973, Ribas participà aquesta setmana en un dels actes organitzats per la Banca March en homenatge a l'arquitecte i urbanista.

Entre els atributs d'aquest mallorquí destacadíssim, que s'anticipà als plans de reforma de les grans ciutats espanyoles, Ribas destacà especialment el «tarannà humanista» de l'autor, reflectit en la seva obra. «Com a conseqüència de la seva estada als Estats Units "explicà a Diari de Balears", Alomar encarrilà el seu urbanisme per una tendència molt marcada per aquell temps: la del maridatge entre urbanisme i sociologia». En aquest punt, apuntà, «Alomar va ser un precursor».

Anterior al primer gran pla d'ordenació, el de Madrid del 1945, la reforma projectada per Alomar se centrava únicament en la ciutat antiga, enrevoltada per les Avingudes. Es tracta d'una sèrie de 12 reformes de les quals només dues, la creació de Jaume III i el mercat de l'Olivar, varen poder"se realitzar sota la seva supervisió. La resta, apuntà Ribas, són reformes gens «desafortunades»: apostava per acondiciar els voltants de la plaça Major, sanejar les àrees degradades del Puig de Sant Pere, sa Gerreria i sa Calatrava, que encara avui són objecte d'atenció amb idèntiques finalitats.