Elián González reinicia la seva vida a la Cuba de Fidel Castro

Ni els mitjans cubans no han tingut accés a la residència escola, llesta des de l'abril passat per rebre el grup, i on Elián i els seus companys rebran classes fins a acabar el present curs escolar. L'oficial diari Granma i la televisió (estatal) reproduïren imatges i comentaris de l'arribada sota el gran titular de «A la fi a la Pàtria!», però no hi ha referències al futur.

Aquestes mesures obeeixen a una manifesta decisió del Govern de no utilitzar el nin com a trofeu polític i evitar noves commocions del seu estat anímic, ressentit per set mesos de baralla judicial i política, bona part d'ella sota el microscopi constant de la premsa.

En aquest sentit es desenvolupà la benvinguda al nin, que només durà set minuts. A la seva arribada a l'aeroport de l'Havana, només l'esperaven els avis, una besàvia, una cosina i uns quants centenars de condeixebles seus, alumnes de l'escola primària Marcelo Salado, on Elián cursava el primer grau en la seva ciutat natal de Cárdenas, a 140 quilòmetres a l'est de l'Havana, portats especialment per a l'ocasió, vestits amb els seus uniformes de color vermell vi i blanc i lligat al coll el mocador blau que els identifica com a «pioners», els quals entonaren l'himne nacional a la vegada que agitaven banderes cubanes en el moment de davallar Elián de l'avió.

L'única personalitat del Govern cubà que assistí a l'aeroport fou Ricardo Alarcón, president de l'Assemblea Nacional, encara que no ho va fer en representació oficial, sinó en «condició d'assessor personal de Juan Miguel González», el pare d'Elián, segons un comunicat oficial.