Una troballa insòlita ha despertat, al llarg de la darrera
setmana, renovat interès en especialistes i aficionats a la
lingüística històrica. La protagonitzà l'historiador català Cebrià
Baraut de pur atzar, consultant un llibre editat al segle XVI
custodiat a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, quan parà esment
en el vell pergamí que havia estat emprat "com era habitual en
aquell temps" per reforçar les tapes de la coberta.
El pergamí, molt deteriorat en el seu anvers fins al punt de ser
pràcticament il·legible, és un fragment en escriptura carolíngia de
la traducció al català del Liber Iodiciorum, llibre de lleis
visigòtic que es pot situar entre els anys 1180 i 1190. Molt més
antic que no la traducció al català conservada al monestir de
Montserrat, aquest pergamí, segons s'ha apuntat al llarg d'aquesta
setmana, anticipa en mig segle l'aparició de l'escriptura en
català, prenent com a referència els texts que, fins al moment, es
tenien com els més antics: les Homilies d'Organyà, notes de sis
sermons redactades per un mossèn amb estil planer al tombant dels
segles XII i XIII, i, encara anterior, la traducció catalana d'un
altre codi de lleis visigòtic, el Forum Iudicum, que es data a
mitjans del segle XII.
L'apunt que aquest fragment del Liber Iudiciorum sigui la
primera traducció al català en la història de la llengua no és,
tanmateix, subscrita totalment per dos experts de la talla de Joan
Miralles, especialista en gramàtica històrica a la UIB,
i Josep Moran, lingüista que s'ha encarregat de realitzar l'anàlisi
lingüística del text trobat i transcrit per Cebrià Baraut. Malgrat
que es pugui situar a inicis del segle XII la traducció ara
trobada, segons apuntaren a Diari de Balears, ambdós especialistes
coincideixen a observar que referir-s'hi en termes del «primer text
en català» és només contribuir a mantenir un seguit de tòpics
incorrectes que avui són massa fixats.
Moran és contundent en aquest punt: «Ni les Homilies d'Organyà,
ni el Forum Iudicium, ni aquest darrer pergamí no són els primers
escrits en català. N'hi ha de més antics coneguts, com pugui ser el
Jurament de pau i treva del comte del Pallars Jussà, del segle XI».
Miralles també insistí en aquest punt, observant que el pas del
llatí al vulgar i del vulgar a les llengües romàniques no es
produeix de cop, text per text. Les circumstàncies històriques i
socials esdevingudes a partir del segle IX, quan comencen a existir
els comtats catalans, engeguen la producció de documentació
interessant que s'intensifica amb el casament del comte de
Barcelona amb Peronella d'Aragó. És temps aquest d'importants
conquestes, com les de Fraga, Mequinensa i Lleida, al mateix temps
que l'època en què la cultura comença a ser més accessible a la
població laica. Malgrat apuntar que «aquests són els primers texts
coneguts en pur català», Miralles insisteix que l'aparició de la
llengua catalana és molt anterior.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.