Paradigma del revolucionari del segle XX, infatigable
antifeixista, Heriberto Quiñones és objecte ara d'un llibre
biogràfic en què es relaten de manera detallada les seves vivències
com a destacat militant estalinista dels anys trenta. L'historiador
que ha revelat aspectes d'aquest personatge és David Ginard, qui
concedí unes paraules a Diari de Balears per aprofundir al voltant
d'aquest darrer treball, titulat Heriberto Quiñones y el movimiento
comunista en España (1931-1942).
"Per què hi ha tanta nebulosa entorn del lloc i la data de
naixement de Quiñones?
"Com hauràs vist és un dirigent de la Internacional Comunista que
arribà a Espanya els anys 30, que tenia un nom fals i, clar, que
actuava en secret. En principi no li interessava que se sabés la
seva condició. Es negà rotundament a parlar de la seva vida fins el
1930.
"El llibre és la mostra d'un exhaustiu procés de
documentació, però per què no heu anat fins a Moscou a indagar en
els arxius de la Internacional Comunista?
"Potser aquesta hauria estat l'única manera de conèixer amb
profunditat la seva vida anterior (30), el problema és que malgrat
les gestions que s'han realitzat per consultar-los no estan
totalment oberts i les coses han funcionat a cop de talonari. Hi ha
una part molt important d'aquests arxius que no és accessible als
investigadors.
"Aleshores, no ha estat possible investigar l'activitat a
l'Argentina en els anys 20 quan treballava amb Vittorio
Codovila?
"No, ja et dic, de tot el que és anterior a l'any 31 no s'ha trobat
més informació.
"En canvi, sí que ha estat ben aprofundida la seva
intervenció a Menorca durant la Guerra Civil, i pel que fa a
València?
"Clar, pensa que quan hi ha més informació és quan el personatge
realitza una funció com a dirigent polític "ja que quan està a
Menorca és secretari del Comitè Provincial. En canvi, quan du a
terme activitats més secretes i subterrànies no se'n tenen tants
detalls.
"Quan Quiñones es negà en el 1939 a abandonar Espanya
al·legant que no volia menjar a Rússia «el pa dels obrers», no és
més encertat que tenia por de tornar a l'URSS per les purgues
d'Stalin?
"Podria ser perfectament, però crec que és raonable pensar que ell
considerava que la seva obligació com a professional que era, ja
que el futur que l'esperava aquí no era tampoc gaire brillant, era
lluitar en el camp de batalla que li corresponia, que en aquell cas
era lluitar contra el franquisme.
"Durant la República, Quiñones va mantenir una apassionada
història amb Aurora Picornell. Com era ell com a persona?
"Era molt educat, tenia molta cultura, adquirida no d'uns estudis,
sinó fruit dels seus viatges. Els qui el conegueren diuen que era
bastant dur i reservat en el tracte personal. Així mateix, sabem
que tenia una gran facilitat per als idiomes. Era capaç de canviar
de registre sorprenentment, segons em comentà la seva cunyada
Llibertat Picornell. També sabia adoptar personalitats diverses en
funció de les circumstàncies. Així, un dia podia ser tant
picapedrer com arquitecte. Era un personatge camaleònic precisament
perquè era un professional de la clandestinitat.
"I com a militant? Creis que s'ajustava al prototipus de
«bolxevic» que definia Lenin: pescadors al matí, caçadors a
l'horabaixa i a la nit...
"Home, ell es prenia la seva actuació política amb una
extraordinària professionalitat i li dedicava una total entrega. Hi
ha un fet revelador: quan és alliberat de la presó d'Astúries
decideix fixar la seva residència a Ovideo, en lloc de tornar a
Mallorca al costat de la seva dona i la filla petita. Això demostra
el seu absolut compromís amb la revolució mundial.
"Per què aquests «homes d'acer» formen part de la mitologia
del segle XX? Fins a quin punt aquest esperit revolucionari té
vigència en els règims actuals?
"Crec que un personatge com Quiñones és absolutament irrepetible.
Però malgrat el seu vessant heroic cal tenir en compte que tenia
dues cares. I és que personatges com ell també arribaren al poder
en alguns països de l'Est i l'actuació d'aquests dirigents fou dura
i despòtica. Jo personalment crec que Quiñones és un personatge que
es mereix un reconeixement, però no s'ha d'idealitzar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.