David Ginard: 'Quiñones arribà a ser un gran professional de la clandestinitat'

"Per què hi ha tanta nebulosa entorn del lloc i la data de naixement de Quiñones?
"Com hauràs vist és un dirigent de la Internacional Comunista que arribà a Espanya els anys 30, que tenia un nom fals i, clar, que actuava en secret. En principi no li interessava que se sabés la seva condició. Es negà rotundament a parlar de la seva vida fins el 1930.

"El llibre és la mostra d'un exhaustiu procés de documentació, però per què no heu anat fins a Moscou a indagar en els arxius de la Internacional Comunista?
"Potser aquesta hauria estat l'única manera de conèixer amb profunditat la seva vida anterior (30), el problema és que malgrat les gestions que s'han realitzat per consultar-los no estan totalment oberts i les coses han funcionat a cop de talonari. Hi ha una part molt important d'aquests arxius que no és accessible als investigadors.

"Aleshores, no ha estat possible investigar l'activitat a l'Argentina en els anys 20 quan treballava amb Vittorio Codovila?
"No, ja et dic, de tot el que és anterior a l'any 31 no s'ha trobat més informació.

"En canvi, sí que ha estat ben aprofundida la seva intervenció a Menorca durant la Guerra Civil, i pel que fa a València?
"Clar, pensa que quan hi ha més informació és quan el personatge realitza una funció com a dirigent polític "ja que quan està a Menorca és secretari del Comitè Provincial. En canvi, quan du a terme activitats més secretes i subterrànies no se'n tenen tants detalls.

"Quan Quiñones es negà en el 1939 a abandonar Espanya al·legant que no volia menjar a Rússia «el pa dels obrers», no és més encertat que tenia por de tornar a l'URSS per les purgues d'Stalin?
"Podria ser perfectament, però crec que és raonable pensar que ell considerava que la seva obligació com a professional que era, ja que el futur que l'esperava aquí no era tampoc gaire brillant, era lluitar en el camp de batalla que li corresponia, que en aquell cas era lluitar contra el franquisme.

"Durant la República, Quiñones va mantenir una apassionada història amb Aurora Picornell. Com era ell com a persona?
"Era molt educat, tenia molta cultura, adquirida no d'uns estudis, sinó fruit dels seus viatges. Els qui el conegueren diuen que era bastant dur i reservat en el tracte personal. Així mateix, sabem que tenia una gran facilitat per als idiomes. Era capaç de canviar de registre sorprenentment, segons em comentà la seva cunyada Llibertat Picornell. També sabia adoptar personalitats diverses en funció de les circumstàncies. Així, un dia podia ser tant picapedrer com arquitecte. Era un personatge camaleònic precisament perquè era un professional de la clandestinitat.

"I com a militant? Creis que s'ajustava al prototipus de «bolxevic» que definia Lenin: pescadors al matí, caçadors a l'horabaixa i a la nit...
"Home, ell es prenia la seva actuació política amb una extraordinària professionalitat i li dedicava una total entrega. Hi ha un fet revelador: quan és alliberat de la presó d'Astúries decideix fixar la seva residència a Ovideo, en lloc de tornar a Mallorca al costat de la seva dona i la filla petita. Això demostra el seu absolut compromís amb la revolució mundial.

"Per què aquests «homes d'acer» formen part de la mitologia del segle XX? Fins a quin punt aquest esperit revolucionari té vigència en els règims actuals?
"Crec que un personatge com Quiñones és absolutament irrepetible. Però malgrat el seu vessant heroic cal tenir en compte que tenia dues cares. I és que personatges com ell també arribaren al poder en alguns països de l'Est i l'actuació d'aquests dirigents fou dura i despòtica. Jo personalment crec que Quiñones és un personatge que es mereix un reconeixement, però no s'ha d'idealitzar.