Gori Mir: «Mascaró és l'autor que més ha donat a conèixer Mallorca aquest segle»

"Avui feis oficial la seva donació de la biblioteca de Joan Mascaró Fornés a la UIB. 
"Sí, és un fons de 2.000 títols, aproximadament, el que em va cedir a mi la vídua de l'escriptor, Katherine Mascaró, perquè li donàs la destinació que jo trobàs més escaient. Ho vaig pensar, però des del principi vaig pensar que el més adequat era llegar-lo a la Universitat de les Illes, per dos motius. Primer, perquè Joan Mascaró va ser investit doctor honoris causa per la UIB, i era de justa correspondència que la Universitat fos la dipositària per sempre de la seva biblioteca. D'altra banda, perquè el fet que aquest fons estigui a la Universitat fa possible estimular estudis sobre la figura de Joan Mascaró i continuar les investigacions realitzades per ell.

"No és, emperò, la biblioteca completa de l'autor... 
"No, és el que jo anomen la seva «biblioteca íntima», la seva biblioteca personal, els llibres que l'acompanyaren al llarg de tota la seva vida. O almenys, des del 1937, any en què s'exilià definitivament fora d'Espanya. Alguns diran que no és una biblioteca molt abundant, però és que l'autor aprofitava molt les obres de la biblioteca de Cambridge. Quan morí Joan Mascaró, la seva vídua dividí l'herència en dues parts. Tot allò referent a la seva obra anglesa, així com la major part de la correspondència en anglès, ho va dipositar al Harry's Manchester College de la Universitat d'Oxford. L'altra part era la biblioteca privada de Mascaró, creada i manejada per ell al llarg de 50 anys, que és la part que ara s'instal·la a la UIB. Aquesta part també inclou el seu arxiu familiar referent a la família mallorquina, amb documents sobre la seva infantesa i els anys passats a Mallorca i a Barcelona. Igualment passa amb tota la correspondència en català o en castellà.

"La correspondència que vós mateix vau publicar amb Moll ara fa dos anys? 
"Bé, aquell recull n'era una part. Però l'arxiu és molt ric, i encara ens reserva més descobertes. Per exemple, una carta que rebé Mascaró de Nehru en què li comunica la seva adherència a la segona República espanyola, en temps de la Guerra civil. Alguns poemes manuscrits "però no inèdits" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, o retalls de premsa referents a Barcelona i Mallorca. Es pot dir que és un gran arxiu. Tanmateix, també s'ha de tenir en compte que el nucli essencial de la correspondència és el que ja va sortir publicat.

"Pel que fa al llegat d'Oxford, quin tipus de materials s'hi troben? 
"Molt diferents. La part anglesa és més acadèmica que la catalana. Però això no vol dir que no sigui també insòlita i interessant. Per exemple, s'hi inclouen uns setanta quaderns de manuscrits en anglès on Mascaró escrivia una mena d'aforismes. Són anotacions que l'autor va anar prenent al llarg de la seva vida, com cites extretes de llibres, pensaments, reflexions personals... És per això que crec que la separació és molt positiva. Qui vulgui aprofundir en la figura de Joan Mascaró haurà d'estar a cavall entre tots dos llocs, Oxford i la UIB, cosa que s'avé molt amb la importància que donava Mascaró al diàleg intercultural. Un altre aspecte positiu és que aquesta separació donarà peu a que la UIB entri en contacte amb al universitat d'Oxford.

"Tornem al llegat mallorquí. A jutjar pels documents que s'hi troben es pot dir que Mascaró mai no es desentengué de la vida cultural d'aquí... 
"De cap manera. Ell va seguir sempre amb molt interès tot el que passava tant a Mallorca com a Catalunya. Entre els llibres d'aquesta biblioteca íntima es troben moltes edicions mallorquines que ell adquiria quan venia aquí. Moltes són de Moll, perque Francesc de Boja Moll s'encarregava d'enviar-li totes les novetats. També li arribaven molts llibres a través de les visites que rebia. En definitiva, Mascaró estava al dia del que hi havia aquí. Mai no va renunciar a la seva identitat cultural. I ho demostra el seu darrer acte simbòlic, deixant constar el seu desig de ser enterrat a Mallorca.

"I és així que l'evocarà avui, a la UIB? 
"El vull evocar com un català de Mallorca que s'esforçà a fer compatibles les idees de llibertat, justícia i transcendència a partir d'una gran apertura universal. També com, potser, el mallorquí que més ha donat a conèixer Mallorca en aquest segle, sense renunciar a les seves arrels.