Òscar Pujol: «A diferència del llatí, el sànscrit és llengua mare però no morta»

"Com sorgí el projecte d'elaborar un diccionari sànscrit-català?
"El meu interès pel sànscrit va començar entorn del 1984, i vaig poder anar a l'Índia, finalment, al 86, amb una beca del Govern espanyol. La idea del diccionari es va començar a materialitzar gràcies a l'interès del llavors rector de la UIB, Nadal Batle, que engegà un conveni amb la Conselleria del Cultura del Govern balear per donar finançament al projecte del diccionari, que avui es troba ja a la fase final.

"Quina ha estat la metodologia de treball?
"La primera passa, evidentment, va ser aprofitar tot el material existent. En total, s'han emprat per al diccionari sis diccionaris més, tres dels quals són de la llengua sànscrita a llengües europees. Una eina imprescindible ha estat el Sabda Kalpa Druma, un molt complet diccionari sànscrit"sànscrit que, avui, és fonamental en tots els treballs de l'àmbit.

"És, emperò, un diccionari de sànscrit antic...
"Sí, del segle passat. Però s'ha de tenir en compte que el sànscrit, malgrat ser una llengua mare, no és una llengua morta, com passa amb el llatí. És viva a l'Índia, se'n fan revistes, notícies... I, de fet, actualment hi ha un moviment molt fort a l'Índia per recuperar el sànscrit com a llengua parlada a nivell popular. És un moviment minoritari, és clar, però molt important. Tot i ser una llengua sànscrita té registres molt a l'abast de tothom. És com si ara es fes un llatí adaptat per a nosaltres, simplificat, seria molt senzill aprendre'l. Doncs bé, aquest moviment fa vint o trenta anys que és en marxa, i de fet, avui dia, el sànscrit s'està exportant ja fora de les fronteres de l'Índia. A Alemanya i a França hi ha molt interès, encara que no a Espanya, que té un endarreriment crònic en aquestes qüestions. Aquest interès extern fa que el diccionari sigui una tasca pionera i crec que tindrà ressò. I és perquè, progressivament, el món va mostrant major interès envers l'Orient.

"És que està ressorgint aquell interès que els lingüistes tenien pel sànscrit al XIX?
"Sí. El sànscrit va ser «descobert» a finals del XVIII i es pot dir que, al llarg del XIX, l'estudi del sànscrit era com ara la tecnologia punta. De fet, amb ell va néixer la lingüística moderna. Va despertar la gran eufòria lingüística del segle XIX, però que després anà decaient. A partir de la Segona Guerra Mundial, s'ha produït una renaixença dels estudis de sànscrit, però ja no sols en sentit filològic sinó ja més aviat en el camp de l'estètica, la filosofia. L'interès pel sànscrit coincideix amb el redescobriment cultural de l'Índia.

"Es pot dir que encara es poden afegir descobriments als estudis del XIX?
"Sí, i tant. Al XIX es van posar les bases, però encara queden vies per explorar. Per exemple, no existeix actualment cap diccionari bo de termes filosòfics en sànscrit, que avui seria molt interessant per tota l'atracció que generen les filosofies orientals. La tasca avui no es limita a allò purament lingüístic. Per això, a més del diccionari sànscrit"català intento fer una passa endavant, posant un esforç especial en tot el que sigui terminologia filosòfica. També queden altres àrees per explorar, com és el lèxic de la medicina índia, que genera un gran interès als Estats Units.

"Per tant, el sànscrit no és tant un viatge als orígens lingüístics com una mirada de futur...
"Exacte. I això és molt important. Àsia té avui en dia molt a dir. Malgrat que el món occidental encara no ho tengui prou present, els contactes d'Europa amb l'Índia són i seran cada cop més forts. I, per tant, les seves llengües ens seran cada cop més familiars. Occident encara es deixa portar per la inèrcia del passat, però això canviarà.

"Tornem al diccionari. Què li manca per estar llest?
"Dos afegitons importants: la redacció d'articles de major extensió dedicats a la mitologia i la filosofia índies, i després la informació etimològica, amb la qual cal tenir molta cura per acarar el sistema etimològic propi amb el resultat dels estudis de lingüística comparativa del XIX. Cal conciliar ambdós sistemes, que en realitat coincideixen en molts aspectes.

"Un cop llest, durà el català arreu de món.
"Sí. No serà cap dificultat, perquè els estudiosos que s'hi dediquen coneixen molts idiomes. I no tenen tants prejudicis. Des d'aquí, les diferències són grans, però des d'allà, no hi ha tanta diferència entre llengües europees. A més, crec que el diccionari també té interès perquè portarà el català a l'Índia, una potència que va guanyant importància, com he dit abans. En certa manera, és una primera passa per promocionar el català a l'Orient, que és el que s'hauria de fer. Com ha fet el Govern francès, atent al mercat d'allà, engegant una política cultural forta. Potser sigui utòpic, però els indis tenen gran capacitat per aprendre les llengües romàniques, molt menys complexes que la seva, i el català no n'és una excepció.