«Les cartes de Pinya mostren la lluita de classes a la Mallorca del 1700»

El pare Batllori presentà a la UIB la recopilació feta per Romà Piña

Batllori destacà la gran tasca d'estudi realitzada per Piña. | P. Bota.

C.C.Palma17/05/00 0:00

C.C. Palma. Els textos són un dur testimoni de la intolerància i un retrat eloqüent d'aquella societat mallorquina que, a inicis del segle XVIII, vivia seccionada entre els descendents de jueus i aquells que els refusaven i condemnaven. Cartes d'un jove mossèn al seu pare, plenes de dramatisme per esbossar i transmetre els pormenors d'una situació d'injustícia i incomprensió, aquestes missives van ser recopilades anys enrere per Gabriel Cortès qui, encapçalades per un estudi preliminar, les lliurà a Romà Piña per fer-ne una edició.

Trenta anys després, les missives surten ara a la llum sota el títol de Les cartes romanes de mossèn Pinya (1717"1718). Una Mallorca ferida per la intolerància, editades a cura del catedràtic Romà Piña Homs. El volum, editat en la Col·lecció 2000 de la Universitat de les Illes Balears, va ser presentat ahir pel pare Miquel Batllori, historiador que compartí amb Cortès, durant la seva residència a Mallorca, «tracte cordial, reunions literàries, tertúlies, sessions a l'Arqueològica Lul·liana».

Segons indicà ahir el pare Batllori, la recopilació és un bon document que testimonia un «cas greu d'incomprensió i d'injustícia» i resulta mostra de la lluita de classes que fomentava la intolerància envers els descendents de jueus a la Mallorca d'inicis del XVIII. A través de les cartes enviades per Just Pastor Pinya al seu pare des de Roma, on el jove sacerdot desenvolupava uns estudis que a Mallorca li eren inaccessibles, el lector pot copsar avui la dramàtica situació d'injustícia, provocada, segons indicà Batllori, per les classes mitjanes: «Els enemics dels jueus no eren tant la noblesa com les classes mitjanes, que volien tenir una classe inferior».

Piña, a qui no mancà la lloança de Batllori per l'edició de les missives, apuntà de la seva banda la importància dels 30 anys de repòs d'aquesta recopilació, que apareix ara sobre una base bibliogràfica d'estudis, i que constitueix «un cant d'esperança» en una Mallorca «oberta i liberal, que ha superat molts complexos del passat, però que haurà de superar altres dificultats de cara al futur», ja no de caire religiós però sí racial i de diferències culturals.