Dues cues llarguíssimes de gent esperen per entrar a l'estació
de França de Barcelona. Volen veure els seus personatges preferits,
les vinyetes més esperades i que els creadors els signin o els
dibuixin alguna historieta en els exemplars que compraran. És el
XVIII Saló Internacional del Còmic de Barcelona que, un any més, ha
consolidat aquest art i li ha donat forma i vida perquè segueixi
creixent. Qui segur que ha crescut és el flamant guanyador del
premi que cada any atorga el Saló del Còmic al millor Autor
Revelació, el mallorquí Àlex Fito (Palma, 1972). El seu treball
Raspa Kids va ser el preferit del jurat el passat cap de
setmana.
"El còmic mallorquí està de sort. Francesc Capdevila Gisbert,
Max, ha guanyat el Gran Premi del Saló del Còmic d'enguany i vostè
el de millor Autor Revelació. Això significa una gran empenta per
als dibuixants, tant per als veterans com per als més
joves...
"Sí, un premi com aquest et dóna moltes ganes de seguir dibuixant,
de fer moltes coses. Viure del còmic és molt difícil. Publicar és
complicat... Però, en canvi, ara hi ha molta més gent que dibuixa i
que fa coses molt noves i creatives. Això no vol dir necessàriament
més vendes, però sí un gran impuls i la seguretat que el còmic no
morirà. I si, a més, tens un reconeixement per la teva feina, doncs
és perfecte i t'anima molt.
"Qui són els «Raspa Kids»?
"Bé, «raspa» és això: l'espina dels peixos. He creat uns
personatges, uns nins amb cap de calavera i amb la forma de la boca
semblant a l'espina de peix. D'aquí que vaig decidir titular-ho
«Raspa Kids». Es tracta de la història d'una nina (que es diu,
precisament, Nina) que viu amargada per la pressió dels pares:
volen que sigui la millor a l'escola, li fan fer un munt
d'activitats extraescolars, etc. Fins que cau malalta. Llavors
apareix el «Raspa Kids Club», un món paradisíac, molt divertit, on
accedeixen els nens que moren i que han estat desgraciats en vida.
De la infelicitat passen a un lloc on s'ho passen de conya. En
fi...
"És un còmic per a nins?
"En principi, aquest és per a adults. Faig còmic infantil, a la
publicació «Tretzevents», al «Riffi-Raffe» del diari Última Hora,
però «Raspa Kids» és diferent. La gent que el llegeixi veurà que,
tot i que la temàtica no té res a veure ni amb violència ni amb
sexe, sí que és un tema profund. Parl de les relacions humanes i,
en realitat, aquest còmic és una crítica a la societat d'avui dia.
Critic els pares que amarguen la vida als seus fills i que no han
entès la responsabilitat que comporta tenir un fill.
"Us sentiu lliure a l'hora de crear les vostres
històries?
"Sí. Aquesta història, per exemple, respon exactament al que jo
volia fer. És un treball íntim, personal. Quant als temes, procur
sempre ser conseqüent amb mi mateix. Perquè si no fas el que penses
o el que t'agrada, doncs no val la pena. Una altra cosa és la
qüestió editorial i les vendes. Per sort, qui ha editat «Raspa
Kids», Medio Muerto (la pròpia editorial de Max i Perejoan) es mou
en el terreny alternatiu, així que no tinc cap mena de pressió ni
censura. Precisament, la filosofia de Max, per exemple, és aquesta:
no regir-se per criteris comercials com seria decantar-se pels
superherois o el manga, sinó fer el que t'agrada i deixar que
flueixi la creativitat. Encara que així no puguis viure del
còmic... Perquè hem d'assumir que estam a un país on la gent que
llegeix còmics, quan es fa gran, deixa de fer-ho. En canvi, un país
proper com França té una cultura del còmic increïble, des de
l'infantil fins a l'adult.
"Com definiria els seus lectors, si és que els pot
definir?
"Home, jo explic coses serioses, amb profunditat, de manera que
supòs que el meu lector també és així. No faig un còmic ingenu, de
fàcil riure. Fins i tot és una mica dur, cruel. També crec que jo
mateix he evolucionat. Abans, quan era més jove, els temes eren més
adolescents; feia més còmic eròtic, incloïa elements de les
històries de superherois, però ara ja no. Crec que seguir sempre la
temàtica adolescent no ens permet créixer com a autors. Jo he
canviat i el meu còmic també, igual que li ha passat a Max, per
exemple.
"Considerau Max, Perejoan, Vaquer, Seguí, com a mestres, més
que cap altre dibuixant de fora de les Illes?
"Sense cap mena de dubte. Ells eren els que m'agradaven des de
sempre, independentment que fossin d'aquí o de fora. També
m'agraden dibuixants d'altres llocs o elements del manga, per
exemple. En canvi, Charles Schulz, a qui s'ha homenatjat enguany al
Saló del Còmic, mai no m'ha cridat l'atenció. Reconec la qualitat
dels seus dibuixos, però el tipus d'humor que utilitza mai no m'ha
arribat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.