Àlex Fito: «Els lectors de còmic d'aquí, quan són grans, deixen de llegir-ne»

"El còmic mallorquí està de sort. Francesc Capdevila Gisbert, Max, ha guanyat el Gran Premi del Saló del Còmic d'enguany i vostè el de millor Autor Revelació. Això significa una gran empenta per als dibuixants, tant per als veterans com per als més joves...
"Sí, un premi com aquest et dóna moltes ganes de seguir dibuixant, de fer moltes coses. Viure del còmic és molt difícil. Publicar és complicat... Però, en canvi, ara hi ha molta més gent que dibuixa i que fa coses molt noves i creatives. Això no vol dir necessàriament més vendes, però sí un gran impuls i la seguretat que el còmic no morirà. I si, a més, tens un reconeixement per la teva feina, doncs és perfecte i t'anima molt.

"Qui són els «Raspa Kids»?
"Bé, «raspa» és això: l'espina dels peixos. He creat uns personatges, uns nins amb cap de calavera i amb la forma de la boca semblant a l'espina de peix. D'aquí que vaig decidir titular-ho «Raspa Kids». Es tracta de la història d'una nina (que es diu, precisament, Nina) que viu amargada per la pressió dels pares: volen que sigui la millor a l'escola, li fan fer un munt d'activitats extraescolars, etc. Fins que cau malalta. Llavors apareix el «Raspa Kids Club», un món paradisíac, molt divertit, on accedeixen els nens que moren i que han estat desgraciats en vida. De la infelicitat passen a un lloc on s'ho passen de conya. En fi...

"És un còmic per a nins?
"En principi, aquest és per a adults. Faig còmic infantil, a la publicació «Tretzevents», al «Riffi-Raffe» del diari Última Hora, però «Raspa Kids» és diferent. La gent que el llegeixi veurà que, tot i que la temàtica no té res a veure ni amb violència ni amb sexe, sí que és un tema profund. Parl de les relacions humanes i, en realitat, aquest còmic és una crítica a la societat d'avui dia. Critic els pares que amarguen la vida als seus fills i que no han entès la responsabilitat que comporta tenir un fill.

"Us sentiu lliure a l'hora de crear les vostres històries?
"Sí. Aquesta història, per exemple, respon exactament al que jo volia fer. És un treball íntim, personal. Quant als temes, procur sempre ser conseqüent amb mi mateix. Perquè si no fas el que penses o el que t'agrada, doncs no val la pena. Una altra cosa és la qüestió editorial i les vendes. Per sort, qui ha editat «Raspa Kids», Medio Muerto (la pròpia editorial de Max i Perejoan) es mou en el terreny alternatiu, així que no tinc cap mena de pressió ni censura. Precisament, la filosofia de Max, per exemple, és aquesta: no regir-se per criteris comercials com seria decantar-se pels superherois o el manga, sinó fer el que t'agrada i deixar que flueixi la creativitat. Encara que així no puguis viure del còmic... Perquè hem d'assumir que estam a un país on la gent que llegeix còmics, quan es fa gran, deixa de fer-ho. En canvi, un país proper com França té una cultura del còmic increïble, des de l'infantil fins a l'adult.

"Com definiria els seus lectors, si és que els pot definir?
"Home, jo explic coses serioses, amb profunditat, de manera que supòs que el meu lector també és així. No faig un còmic ingenu, de fàcil riure. Fins i tot és una mica dur, cruel. També crec que jo mateix he evolucionat. Abans, quan era més jove, els temes eren més adolescents; feia més còmic eròtic, incloïa elements de les històries de superherois, però ara ja no. Crec que seguir sempre la temàtica adolescent no ens permet créixer com a autors. Jo he canviat i el meu còmic també, igual que li ha passat a Max, per exemple.

"Considerau Max, Perejoan, Vaquer, Seguí, com a mestres, més que cap altre dibuixant de fora de les Illes?
"Sense cap mena de dubte. Ells eren els que m'agradaven des de sempre, independentment que fossin d'aquí o de fora. També m'agraden dibuixants d'altres llocs o elements del manga, per exemple. En canvi, Charles Schulz, a qui s'ha homenatjat enguany al Saló del Còmic, mai no m'ha cridat l'atenció. Reconec la qualitat dels seus dibuixos, però el tipus d'humor que utilitza mai no m'ha arribat.