L'IRA es compromet a entregar les armes i a la inspecció internacional dels arsenals

Els protestants hauran de decidir ara si consideren suficient aquesta declaració

El líder del Sinn Fein, Gerry Adams, i el seu número dos, Martin McGuinness.

AgènciesPalma07/05/00 0:00

L'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) es comprometé ahir per primera vegada a deposar les seves armes i oferí una inspecció internacional d'alguns dels seus dipòsits clandestins com a prova de la seva voluntat. La decisió es troba ara en el camp de la comunitat protestant, que haurà de decidir si jutja suficient la declaració de l'IRA com per acceptar governar de nou amb el braç polític de l'organització armada, el Sinn Fein, en el si d'un mateix Govern local.

Aquest gest sense precedents de la principal formació catòlica armada respon a una oferta realitzada divendres pels governs britànic i irlandès amb el fi de rellançar el procés de pau a l'Ulster, bloquejat després de l'eufòria provocada pels històrics acords de pau d'abril del 1998. Londres i Dublín proposaren restablir les institucions semiautònomes del territori a canvi d'un compromís clar de l'IRA en la seva renúncia a la violència.

«La direcció de l'IRA iniciarà un procés que posarà les nostres armes fora d'ús de manera total i verificable», respongué ahir la formació armada en un comunicat. «Ho farem de manera que eviti qualsevol risc per a la població, el mal ús de les armes per altres i asseguri la màxima confiança de l'opinió pública», afegí el text.

L'IRA afirma que acceptarà la inspecció regular «d'algun nombre dels seus dipòsits d'armes» per terceres parts que informaran a la comissió internacional encarregada de vigilar el desarmament en la província britànica. Aquestes inspeccions començaran d'aquí a unes setmanes.

Les inspecciones seran dirigides per l'expresident finlandès Martti Ahtisaari "que ja va ser contactat per la comunitat internacional per a una mediació a Belgrad abans del començament de la guerra de Kosovo l'any passat" i per Cyril Ramaphosa, exsecretari general del Congrés Nacional Sud-africà (ANC) de Nelson Mandela. L'elecció d'aquestes dues personalitats va ser anunciada pels primers ministres britànic, Tony Blair, i irlandès, Bertie Ahern, els països dels quals apadrinen els processos de pau a l'Ulster. Blair i Ahern afirmaren «felicitar-se» per l'oferta de l'IRA.