Ferrer resol l'enigma de Joan March en «Els inicis d'un imperi financer»

Cort edita el primer estudi entorn de l'empresari, escrit per l'historiador mallorquí

Pere Ferrer Guasp i Sebastià Serra, durant la presentació del volum. | T.M.

TW
0

«Amb una gran habilitat per assolir el suport de tots els sectors de població, Joan March era un geni del negoci, "sent devers el 1918 l'home més ric d'Espanya", però al mateix temps, fou un gran coneixedor de la condició humana». Amb aquestes paraules definí el doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears, Pere Ferrer Guasp, un dels personatges clau de la història contemporània de Mallorca, Joan March, la vida i empreses del qual centren el llibre publicat per Edicions Cort, i que ahir fou presentat a càrrec de l'autor i el director de la col·lecció on s'inclou "Els Ullals", Sebastià Serra.

Sota el títol Joan March. Els inicis d'un imperi financer, el llibre d'aquest historiador d'Alaró constitueix el primer estudi exhaustiu al voltant d'aquest conegut i emblemàtic personatge i que, encara ara, continua sent objecte d'interès.

I és que Ferrer aconsegueix a través d'aquest exhaustiu volum, "una obra sorgida de la seva tesi doctoral" revelar els misteris del fenomen March, fill d'un mercader de Santa Margalida que esdevingué un dels homes més rics del món, tot assimilant amb celeritat la llarga tradició comercial d'un país on la mar ha estat un immens espai obert als intercanvis.

El fenomen que gira entorn d'aquest «aventurer mercantil» s'explica, en part, per l'estimació i adeptes que l'empresari generà a causa de la seva capacitat per satisfer totes les demandes dels mercats internacionals, durant el període de la Primera Guerra Mundial. Això fou, precisament, allò que li causà al mateix temps un cert nombre de detractors entre la societat mallorquina, on «les constants exportacions als països bel·ligerants deixaren els mercats locals menys proveïts», explicà l'autor de l'obra.

Sebastià Serra, en l'acte de presentació, va destacar el gran esforç d'investigació que ha duit a terme Ferrer, el qual ha construït l'estudi «sobre un base documental sòlida que intenta aproximar-se amb rigor a una figura mítica, que roman present en la memòria col·lectiva».