Una bonica història s'amaga darrere més de 2.500 expedients
sobre la història de l'explotació minera de les Balears, que ara,
després d'uns anys d'anar de calaix en calaix i voltar per diverses
dependències de l'Administració estatal, tot cercant un dipòsit
definitiu abans de fer-se malbé, han estat finalment traslladats a
l'Arxiu del Regne de Mallorca, l'espai natural per a una
documentació d'aquestes característisques i d'un valor documental
de més de 150 anys d'antiguitat.
Els protagonistes d'aquesta història "i tal vegada salvadors"
que han fet possible que tota aquesta vasta documentació no s'hagi
tudat amb el pas dels anys són Rafael Tudela, administratiu de la
Prefectura de Mines de l'Estat durant més de 16 anys, i Francesca
Vives, directora general d'Indústria de la Conselleria
d'Agricultura, Comerç i Indústria, des del passat mes de setembre
quan es formà el nou Govern.
Fascinat per la història, i linotipista de professió, Rafael
Tudela explicà al Diari de Balears que se sent molt afortunat de
fer feina en aquest departament, ja que és on tracta els temes que
més li agraden i li desperten curiositat com és tot allò antic.
Tant és així, que amb els anys s'ha anat fent un expert en aquest
terreny. «El més curiós de tot és el fet que cap dels expedients
constava en arxius. No estaven classificats ni figuraven enlloc,
per tant, si s'haguessin perdut o cremat en aquests anys ningú no
els hauria trobat a faltar malgrat el seu valor històric i
documental». És precisament aquest valor històric el que va cridà
l'atenció a Francesca Vives, qui sensibilitzada pel tema i
conscient de la «joia que tenien en les mans», proposà a Tudela
portar els esmentats expedients a un emplaçament segur. És
aleshores quan la directora, des del Servei d'Aigües i Mines de la
Conselleria, començà a moure fils per tal que els documenents
fossin acollits per un arxiu digne com pertocava. Fou a partir de
la passada tardor quan s'iniciaren les convereses amb el director
de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell, qui tot d'una
mostrà el seu interès i disponibilitat per a la seva recepció.
En total, s'ha efectuat el trasllat d'uns vuitanta volums,
escrits a mà i enquadernats en la segona meitat del segle XIX, que
contemplen l'activitat de les mines existents a les Illes. «Aquí
només s'ha quedat la part encara viva d'aquest arxiu, uns 40
expedients, perquè encara podem rebre dades de l'última mina que
encara funciona (a Alaró)», apuntà Tudela.
Integren aquest arxiu les actes notarials, els papers de
peticions d'obertura, els plànols de cadascuna de les mines,
retalls de diaris i les publicacions pertinents en els butlletins
de província (l'actual Bocaib). Un arxiu ja mort i que «és absurd
que segueixi guardat aquí en algun racó d'aquest despatx on ningú
ha vingut a consultar-lo en tot aquest temps», argumentà la
directora, qui destacà que a l'Arxiu tindrà el tracte que es
mereix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.