La Llonja palmesana, una de les més peculiars i belles
manifestacions del gòtic mediterrani, ofereix entre els seus
encants la contradicció de llum i misteri que caracteritza
l'arquitectura del seu temps. Majestuosa i monumental en els seus
exteriors, a la imatge impressionant de la nau plantada de palmeres
de pedra i coberta de voltes de singular bellesa s'oposa
l'existència dels passadissos encoberts que evoquen el misteri i la
foscúria gòtiques, a través dels quals l'eventual pot ascendir al
celobert del monument.
Per molt que amagada al públic i desconeguda per molts dels qui
visiten l'edifici, una nova perspectiva s'obre amb l'escala de
caragol d'estret diàmetre i dificultosa ascensió que permet pujar
fins al més alt de l'edifici, la teulada i les torres de vigilància
que s'erigeixen en els quatre angles de la nau.
És un recorregut no exempt de l'inquietant misteri de
passadissos gòtics. S'hi pot accedir a partir d'una petita porta
que s'obre a un dels angles de la Llonja. La treballosa ascensió té
descans en un replà en el qual s'obre, amb un ample finestral, una
perspectiva insòlita de l'interior de la nau, creada al seu dia per
poder controlar des de les altures tot el brogit que es
desenvolupava a dins. Escala amunt s'arriba al celobert, una ampla
terrassa on una teulada tradicional protegeix el sòtil d'humitats i
goteres, revoltada per un passadís arreu del seu perímetre
quadrangular que permet al visitant contemplar a través de les
majestuoses gelosies de preciosisme gòtic impressionants
panoràmiques del port, la ciutat i la badia. La mirada s'amplia amb
l'ascenció a les torres, comunicades amb la terrassa per unes
escales de caragol interiors més fosques i estretes encara, des de
les quals s'aconsegueix una perspectiva d'au, com la dels coloms
que avui són amos i senyors d'aquestes torres ja no funcionals.
I és que, segons explicà l'especialista Joana Maria Palou, entre
els aspectes més perduts de l'originària Llonja cal destacar les
torres, antigues talaies des de les quals es controlava el port de
Palma i tota la badia, en les quals ha quedat com a testimoni humà
els grafits medievals tardans, pintats i esgrafiats, que hi
realitzaven els guaites durant la seva vigilància. Per contra, les
torres es contemplen avui com elements estètics i arquitectònics,
que confereixen verticalitat al monument i, a nivell tècnic,
resulten cabdals per estalonar l'edifici.
Projectada per Guillem Sagrera a la primera meitat del segle XV,
la Llonja ha esdevingut al llarg de la seva història un emblemàtic
edifici posat al servei de distints usos. Va ser concebuda com a
club social de la mercaderia illenca, centre neuràlgic de
l'activitat econòmica i social de l'illa on es reunien els
mercaders, gran força motriu de la societat medieval
mallorquina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.