Costa i Llobera, reprès amb una tesi doctoral

Bernat Cifre ha estudiat la incidència del món clàssic fent una anàlisi sistemàtica de la seva obra

TW
0

Han hagut de complir-se 146 anys del naixement del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera perquè la seva obra hagi estat objecte d'una tesi doctoral. Ha estat el professor Bernat Cifre el primer a dedicar-li un treball d'aquestes característiques, concebut com a estudi de la incidència del món clàssic en la seva producció que esdevé alhora estudi sistemàtic del conjunt.

Sota el títol de Costa i Llobera i el món clàssic, Cifre ha repassat a través de l'estudi de tota l'obra poètica i en prosa de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922) les referències de noms de persones, lloc, imatges i conceptes que l'autor va extreure de les seves lectures d'autors llatins o a través de la tradició clàssica del grec, rebuda per la via de traduccions franceses. Són les lectures que serviren de substrat a una obra marcadament influïda pel gust clàssic, element que esdevé cabdal en la diferenciació de l'obra d'aquest autor respecte del romanticisme de tenebres de l'època.

Cifre ha articulat el seu treball d'investigació en l'anàlisi formal de les Odes Horacianes i La Deixa del geni grec. Són les obres que millor palesen l'interès de l'autor pel gust clàssic i el profit que en va treure. L'empremta formal es manifesta en la construcció d'una estructura estròfica a partir de quatre mòduls horacians: les estrofes sàfica, alcaica, asclepiadeoglicònica i els dímetres i trímetres iàmbics, «formes que ja estaven aclimatades en castellà i en català, però Costa i Llobera les va fondre en una forma més seriosa i gentil».