Alfred Bosch: «M'atreuen molt més els mons vençuts que no pas els vencedors»

L'autor aborda la predestinació en la novel·la 'Àlia la sublim', presentada a Ifebal

TW
0

Sota el títol Àlia la sublim, el darrer treball literari d'Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és una novel·la d'aventures basada en els mites medievals sobre «el paradís de les Antilles». L'autor, després de l'èxit que obtingué amb la seva anterior obra L'Atles furtiu aborda aquest pic la fatalitat del destí i la predestinació dels éssers humans, a través de la vida del personatge principal, Saad, un morisc que intenta canviar el seu destí en la convulsa València del segle XV.

Situda en ple desmembrament de la societat Medieval, «quan l'or dels mercaders comença a comptar més que els títols nobiliaris», la novel·la tracta amb cruesa la realitat històrica i els pensaments propis de l'autor, qui assegurà que en aquella ècpoca la gent havia de somniar i crear-se indrets ideals perquè eren moments molt durs però «penso que els paradisos en la terra no existeixen».

L'escriptor català, que dedicà unes paraules a aquest diari abans de la presentació de l'obra amb l'editor Francesc Moll "dins la Setmana del Llibre en Català al recinte firal" comentà que tots el pobles tenen una història negra. «Mallorca té la dels jueus, València la dels moriscs i Catalunya un poc de tot. M'interessa escriure sobre el passat tot contrastant la història i m'atreu fer-ho des del punt de vista dels vençuts més que dels vencedors». Bosch, que insistí que no ha pretès escriure un manual d'història ni una tesi doctoral, apuntà que es poden establir paral·lelismes amb la societat actual. Així mateix, va admetre que com a historiador no li agrada escriure begenades i per tant es remet a ella però sempre en un segon terme, «ja que amb els elements i personatges ficticis tenc molt més marge de creació. En aquest cas, els esdeveniments com fou l'enfrontament entre cristians, musulmans i jueus, "que significa d'altra banda la fi d'una era al Mediterrani", succeeixen a través del protagonista (Saad), qui «és condemnat a viure», quan el seu senyor feudal li perdona la vida a canvi de convertir-lo en esclau.