La bellesa clàssica homenatja l'Arxiduc

L'Obelisc exhibeix els relleus amb què Jaume Mir reté tribut a Lluís Salvador, censurats en el seu moment

Carme CastellsPalma20/02/00 0:00

L'Obelisc de la Plaça Cardenal Reig és, per a molts, just l'element identificatiu d'aquest punt neuràlgic de Palma. Més enllà d'això, pocs són els ciutadans que el miren com a homenatge a l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, com va ser concebut i erigit. Poc també s'haurà reparat en els relleus de Jaume Mir que, envoltant la base del monòlit, il·lustren la memòria de l'Arxiduc. Són frisos plens d'història: com a recordatori de l'emperador, el representen a la manera clàssica en escenes plenes de simbologia, en què s'evoquen les seves diverses facetes d'aquesta personalitat i el seu amor i veneració davant la bellesa de les nostres illes; com a obres d'art en si mateixes, porten la memòria del rebuig i la censura de què foren objecte en el moment en què fou erigit el monument, titllades de provocadores i d'inapropiades.

Relleus en pedra viva encarregats per l'Ajuntament de Palma a l'afamat escultor, i supervisats al llarg de la seva elaboració, van escandalitzar l'opinió pública d'aquell gener del 1954, moment en què s'alçà l'Obelisc sense permetre que els ciutadans poguessin contemplar els frisos. I és que, malgrat haver estat realitzats per a l'homenatge, la consideració que eren escenes «ofensives» i «escandaloses» que desvirtuaven la imatge de l'Arxiduc es resolgué tapant amb paper els relleus. No ha estat fins anys després, gràcies al deteriorament de la cobertura que ha causat la pluja i el vent, que els relleus han tornat a veure la llum. Ara, a la vista de tots, es mostren com a «escenes més pudoroses que escandaloses», segons comentava l'escultor Jaume Mir a Diari de Balears. «La figura de l'Arxiduc hi està tractada de la manera més entusiasta possible, amb la màxima admiració per la meva banda», observà, indicant que al que menys inciten les imatges és a pensaments pecaminosos.

Els relleus fan memòria a través de quatre estampes de moments o situacions definitòries de la grandesa de l'Arxiduc. Al primer es representa a l'Arxiduc, que trescà amb el seu vaixell tota la Mediterrània, en el moment de descobrir Mallorca enmig de la mar per primera vegada i quedar-ne captivat. Al segon, Lluís Salvador és col·locat enmig d'un grup de dones de virtuosa bellesa clàssica, a les que sotmet a una mena de «Judici de París» per escollir la més formosa: la illa de Mallorca, entre totes les illes que ha trobat en el seu navegar.