Antoni Marí, durant la Setmana del llibre en català l'any passat.

TW
0

«El mite de l'origen manté el doble sentit del verb alemany "Entspringen", l'estremiment davant la pèrdua de les arrels i el respir d'alliberament després de l'acte de la fugida». Amb aquesta cita de Jürgen Habermas, de l'obra El discurs filòsòfic de la modernitat, l'escriptor Antoni Marí Muñoz (Eivissa, 1944), explica el missatge del seu darrer llibre, titulat amb el mateix mot germànic,Entspringen.

L'obra, publicada a través d'Edicions 62, és una novel·la ambientada en la societat de les acaballes del franquisme, dominada encara pel record de la Guerra Civil.

L'assagista i poeta eivissenc reprèn el gènere narratiu després de la seva darrera obra, El desert(1997), amb què completà la trilogia poètica iniciada amb El preludi(1979) i Un viatge d'hivern(1989), llibre guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica. Marí recupera la seva vessant narrativa en aquesta obra per explicar la història d'un jove illenc, en Manuel, un personatge de caràcter rebec i una mica introvertit, que decideix anar-se'n a la Península per continuar els estudis, quan el seu món comença a trontollar.

Durant la travessia es desencadena una tempesta que posa al descobert les seves pors; dividit entre la incertesa del futur i l'alleujament que li brinda la nova vida a la ciutat, en Manuel reviu el passat obscur i els dimonis familiars que han configurat la seva visió del món. Marí, que compta amb el Premi Ciutat de Barcelona i el premi de la Crítica Serra d'Or per El vas de plata(1991), aborda en aquesta novel·la el despertar de la consciència moral d'un adolescent.