«Die Balearen», una obra a l'espera de lector

El treball de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria centrà ahir la tertúlia d'«Amics i coneguts» a TeleNova

Carme CastellsPalma14/01/00 0:00

Reunits a l'espai setmanal que condueix la periodista Cristina Ros, Pere Antoni Serra, Guillem Frontera, Antoni Marimon i Josep Moll foren ahir vespre els «Amics i coneguts» que conversaren al plató de TeleNova sobre la magna obra de l'Arxiduc Lluís Salvador. El tema, l'esplèndid treball de recopilació i descripció que l'austríac titulà Die Balearen, fou punt de partença a una hora de reflexions ben diverses, entre les quals no mancaren comentaris sobre la figura de l'aristòcrata, la comparació entre la Mallorca d'avui i la de fa un segle, i la implicació de la iniciativa privada en la generació d'activitat cultural.

D'imminent aparició en fascicles, la traducció catalana de l'obra va comptar entre els punts més remarcables de la tertúlia. De fet, els convidats coincidiren a assenyalar que la iniciativa és el resultat d'un procés d'acostament progressiu de l'obra alemanya a la cultura illenca: «Aquesta obra "comentà l'historiador Antoni Marimon" estava esperant un lector». Esperava, comentaren els convidats, unes condicions molt determinades per poder abocar-se a la cultura illenca: una llengua estructurada que la pogués rebre i adaptar; i també una població lectora que la rebés, la pogués llegir i consumàs la seva integració en la cultura que la generà en el seu dia.

Bona part de la tertúlia va estar centrada en la reflexió entorn a la mancança d'una tradició d'iniciatives culturals a les Illes. En aquest sentit, es destacà des del principi com a «fet increïble que fins ara el Die Balearen es pogués llegir en castellà, però no en català». L'apunt obrí el foc a la reflexió entorn als canvis esdevinguts en la societat mallorquina d'ençà d'aquella època medieval «en què l'elit, molt més culta, es preocupava per qüestions arquitectòniques i artístiques» que es palesen en el patrimoni llegat que s'exhibeix a la ciutat, fins a arribar al moment evocat per l'obra de l'Arxiduc, un moment en què, apuntà Marimon, la centralització derivada de l'aplicació dels Decrets de Nova Planta i la negació d'autonomia al poble illencs començava a mostrar la seva cara més radical.