Antich: «Amb el 'Die Balearen' en català tindrem a la fi una obra nostra del tot»

El president balear elogia la publicació en fascicles de la magna obra de l'Arxiduc

TW
0

Diari de Balears oferirà aquest diumenge el primer fascicle del Die Balearen traduït per primera vegada al català, juntament amb les tapes d'aquest col·leccionable. Els nostres lectors tindran accés així a l'obra de l'Arxiduc Lluís Salvador que reflecteix la realitat cultural de les nostres Illes al segle XIX. El president del Govern balear, Francesc Antich, realitzà ahir unes declaracions al nostre periòdic sobre aquesta històrica fita editorial.

"Què creu que significa la publicació de Die Balearen en català? 
"Die Balearen és una de les obres fonamentals de la nostra cultura. Fins ara només disposàvem de l'edició original alemanya: cent exemplars que l'Arxiduc distribuí entre els amics. Després se'n feren edicions parcials en castellà. El 1980, s'inicià l'edició completa en castellà. Editar-la ara en català representa que tendrem, a la fi, una obra plenament nostra.

"Quin creu que pot ser el motiu que aquesta empresa no s'hagi duit a terme abans? 
"El centralisme intentà esborrar la llengua i cultura de les Balears. No era possible promocionar allò que es perseguia implacablement. Des del 1983, les Illes han iniciat el procés d'institucionalitzar l'autogovern i recobren la pròpia llengua i cultura. Dins aquesta recuperació s'incriu l'edició en català de Die Balearen".

"Ho veu com un acte que resol un deute amb la nostra cultura? 
"Indiscutiblement. Si l'Arxiduc hagués fet una obra semblant en alemany dedicada a unes illes de França a d'Anglaterra faria molts d'anys que se n'hauria fet la versió francesa o anglesa. Devíem a la nostra cultura aquesta versió en català d'una obra magistral.

"Quins altres elements manquen encara, a parer seu, per incorporar a la nostra cultura? 
"Les Balears tenen un patrimoni cultural enorme. Per sort, hem patit poques destruccions derivades de guerres. Es tracta de protegir, restaurar i divulgar tot aquest patrimoni. Hem de consolidar un sistema d'arxius, museus i biblioteques i incentivar els treballs d'investigació i les edicions. L'objectiu és un coneixement global de la nostra cultura. Només s'estima allò que és coneix.

"Com valora el fet que sigui una entitat privada la que dugui a terme aquesta iniciativa? 
"Com una mostra magnífica del dinamisme cultural de la societat civil. Les institucions i la societat civil són forces que es complementen per servir les Balears. El Govern cooperarà perquè aquesta iniciativa es dugui a terme. També hem de garantir que el Die Balearen" en català s'integri a totes les bilioteques de les Illes. Una gran obra ha d'estar a l'abast de tots.

"Quin valor atorga a l'obra com a element per crear una identitat comuna a les Balears? 
"L'Arxiduc era molt conscient que la "identitat comuna" de les Illes era molt febla. Afirmà que «a més de les condicions naturals, aquestes Illes es diferencien una de l'altra per la cultura». Recordem que si Die Balearen" és una obra dedicada a tot l'arxipèlag, el títol comú es matisa amb dos subtítols ben significatius. Una part es dedica a «Les antigues Pitiüses». L'altra, a «BLes Balears pròpiament dites». La identitat de les Illes Balears té aquest doble vessant: són un conjunt on cada una de les Illes té una fortíssima personalitat.

"Quins són els trets d'identitat illenca plasmats per l'Arxiduc que encara tenen pervivència en aquestes Balears del nou mil.lenni? 
"Les Balears són una comunitat històrica de llengua catalana integrada dins l'Europa Occidental. El gran tall amb el passat s'hi produí el segle XIII amb la conquesta catalana. Som avui les mateixes Illes Balears que conegué l'Arxiduc, però amb una moderna economia de serveis. Hem sofert canvis radicals, però la nostra identitat substancial perdura.

"Què se'n pot aprendre d'aquestes Balears del passat per a les Balears del futur? 
"Les Illes Balears, en un passat que conegué èpoques de gran duresa, no es limitaren a la pura supervivència. Es consolidaren com a societats coherents i, dins uns límits evidents, assoliren formes culturals admirables. La casa pagesa d'Eivissa i Formentera ha meravellat els grans arquitectes moderns. Menorca fou una avantguarda de la Il.lustració en el segle XVIII i, al costat de la vida del camp, impulsà un comerç i una indústria notables. I, en el cas de Mallorca, obres com la Seu, el Castell de Bellver, sa Llonja... Aquesta és la lliçó: hem de posat la cultura al mateix nivell que l'economia.

"Creu que l'evocació d'aquelles Balears agrícoles del segle XIX pot contribuir a crear una major consciència per a la preservació del territori. 
"I ben segur! Els magnífics gravats de Die Balearen ens mostren uns paisatges que emocionen. Molts d'aquells espais paradisíacs han estat degradats o destruïts. L'obra de l'Arxiduc ens mostra allò que hem tudat. I sabent el que hem perdut sentim que ara hem d'estar decidits a protegir allò que encara ens queda.

"Què ha significat la figura de l'Arxiduc per les Balears? 
"Una personalitat que dedicà bona part de la seva vida i dels seus recursos a inventariar sistemàticament un món que estava destinat, en breu temps, a desaparèixer. No feu Història: es dedicà a descriure els paisatges, els pobles i les formes de vid de les Illes Balears de la segona meitat del XIX. Imaginem que no hagués arribat mai a Mallorca: què sabríem de les Illes Balears del temps passat?

"Considera que existeix una altra figura equiparable a ell? 
"Les Balears han donat figures rellevants, però de significació molt diferent. Pensem en la figura d'Antoni Maria Alcover. Recollí les Rondalles de Mallorca i inicià el Diccionari Català-Valencià-Balear que és el gran inventari de le llengua catalana. Altres illencs han anat també inventariant la música, les gloses, els topònims de les Illes: Josep Massot i Planes, Rafel Ginard Bauçà, Josep Mascaró Passarius... i tants d'altres.

"Creu que avui dia es troben personalitats que demostrin el mateix amor per la terra i la cultura? 
"N'estic ben segur. Però en comptes d'esser un Arxiduc són un estol de gent normal i corrent que sumades les seves tasques permeten afirmar que avui existeix a les Illes un gran corrent cultural arrelat a la terra. L'Arxiduc és una mostra exemplar de vinculació a una terra que té, ara com ara, una continuïtat indiscutible. Tots som un poc deixebles de l'Arxiduc.

"Es contempla des del Govern la possibilitat d'aprofitar la traducció de l'obra al català i adopar-la com a element de promoció exterior de les Illes? 
"Ens interessa superar el tòpic d'unes Illes Balears reduïdes a «sol i platja». Per impulsar el coneixement de la nostra cultura el Die Balearen és una peça essencial.

"Creu possible avui en dia una obra d'aquestes característiques? 
"Die Balearen és fruit de la cultura del segle XIX. Repetir una obra així resultaria un anacronisme. Les Balears s'han dotat recentment, però, d'obres que resulten relativament semblants com la Gran Enciclopèdia de Mallorca, l'Enciclopèdia de Menorca, l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera... i d'altres de temàtica més restringida com l'Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura de les Illes Balears. L'esforç per oferir un inventari global de cada una de les Illes Balears se situa dins la idea de la descripció integral de l'obra de l'Arxiduc.