Diari de Balears oferirà aquest diumenge el primer fascicle del
Die Balearen traduït per primera vegada al català, juntament amb
les tapes d'aquest col·leccionable. Els nostres lectors tindran
accés així a l'obra de l'Arxiduc Lluís Salvador que reflecteix la
realitat cultural de les nostres Illes al segle XIX. El president
del Govern balear, Francesc Antich, realitzà ahir unes declaracions
al nostre periòdic sobre aquesta històrica fita editorial.
"Què creu que significa la publicació de Die Balearen en
català?
"Die Balearen és una de les obres fonamentals de la nostra cultura.
Fins ara només disposàvem de l'edició original alemanya: cent
exemplars que l'Arxiduc distribuí entre els amics. Després se'n
feren edicions parcials en castellà. El 1980, s'inicià l'edició
completa en castellà. Editar-la ara en català representa que
tendrem, a la fi, una obra plenament nostra.
"Quin creu que pot ser el motiu que aquesta empresa no s'hagi
duit a terme abans?
"El centralisme intentà esborrar la llengua i cultura de les
Balears. No era possible promocionar allò que es perseguia
implacablement. Des del 1983, les Illes han iniciat el procés
d'institucionalitzar l'autogovern i recobren la pròpia llengua i
cultura. Dins aquesta recuperació s'incriu l'edició en català de
Die Balearen".
"Ho veu com un acte que resol un deute amb la nostra
cultura?
"Indiscutiblement. Si l'Arxiduc hagués fet una obra semblant en
alemany dedicada a unes illes de França a d'Anglaterra faria molts
d'anys que se n'hauria fet la versió francesa o anglesa. Devíem a
la nostra cultura aquesta versió en català d'una obra
magistral.
"Quins altres elements manquen encara, a parer seu, per
incorporar a la nostra cultura?
"Les Balears tenen un patrimoni cultural enorme. Per sort, hem
patit poques destruccions derivades de guerres. Es tracta de
protegir, restaurar i divulgar tot aquest patrimoni. Hem de
consolidar un sistema d'arxius, museus i biblioteques i incentivar
els treballs d'investigació i les edicions. L'objectiu és un
coneixement global de la nostra cultura. Només s'estima allò que és
coneix.
"Com valora el fet que sigui una entitat privada la que dugui
a terme aquesta iniciativa?
"Com una mostra magnífica del dinamisme cultural de la societat
civil. Les institucions i la societat civil són forces que es
complementen per servir les Balears. El Govern cooperarà perquè
aquesta iniciativa es dugui a terme. També hem de garantir que el
Die Balearen" en català s'integri a totes les bilioteques de les
Illes. Una gran obra ha d'estar a l'abast de tots.
"Quin valor atorga a l'obra com a element per crear una
identitat comuna a les Balears?
"L'Arxiduc era molt conscient que la "identitat comuna" de les
Illes era molt febla. Afirmà que «a més de les condicions naturals,
aquestes Illes es diferencien una de l'altra per la cultura».
Recordem que si Die Balearen" és una obra dedicada a tot
l'arxipèlag, el títol comú es matisa amb dos subtítols ben
significatius. Una part es dedica a «Les antigues Pitiüses».
L'altra, a «BLes Balears pròpiament dites». La identitat de les
Illes Balears té aquest doble vessant: són un conjunt on cada una
de les Illes té una fortíssima personalitat.
"Quins són els trets d'identitat illenca plasmats per
l'Arxiduc que encara tenen pervivència en aquestes Balears del nou
mil.lenni?
"Les Balears són una comunitat històrica de llengua catalana
integrada dins l'Europa Occidental. El gran tall amb el passat s'hi
produí el segle XIII amb la conquesta catalana. Som avui les
mateixes Illes Balears que conegué l'Arxiduc, però amb una moderna
economia de serveis. Hem sofert canvis radicals, però la nostra
identitat substancial perdura.
"Què se'n pot aprendre d'aquestes Balears del passat per a
les Balears del futur?
"Les Illes Balears, en un passat que conegué èpoques de gran
duresa, no es limitaren a la pura supervivència. Es consolidaren
com a societats coherents i, dins uns límits evidents, assoliren
formes culturals admirables. La casa pagesa d'Eivissa i Formentera
ha meravellat els grans arquitectes moderns. Menorca fou una
avantguarda de la Il.lustració en el segle XVIII i, al costat de la
vida del camp, impulsà un comerç i una indústria notables. I, en el
cas de Mallorca, obres com la Seu, el Castell de Bellver, sa
Llonja... Aquesta és la lliçó: hem de posat la cultura al mateix
nivell que l'economia.
"Creu que l'evocació d'aquelles Balears agrícoles del segle
XIX pot contribuir a crear una major consciència per a la
preservació del territori.
"I ben segur! Els magnífics gravats de Die Balearen ens mostren uns
paisatges que emocionen. Molts d'aquells espais paradisíacs han
estat degradats o destruïts. L'obra de l'Arxiduc ens mostra allò
que hem tudat. I sabent el que hem perdut sentim que ara hem
d'estar decidits a protegir allò que encara ens queda.
"Què ha significat la figura de l'Arxiduc per les
Balears?
"Una personalitat que dedicà bona part de la seva vida i dels seus
recursos a inventariar sistemàticament un món que estava destinat,
en breu temps, a desaparèixer. No feu Història: es dedicà a
descriure els paisatges, els pobles i les formes de vid de les
Illes Balears de la segona meitat del XIX. Imaginem que no hagués
arribat mai a Mallorca: què sabríem de les Illes Balears del temps
passat?
"Considera que existeix una altra figura equiparable a
ell?
"Les Balears han donat figures rellevants, però de significació
molt diferent. Pensem en la figura d'Antoni Maria Alcover. Recollí
les Rondalles de Mallorca i inicià el Diccionari
Català-Valencià-Balear que és el gran inventari de le llengua
catalana. Altres illencs han anat també inventariant la música, les
gloses, els topònims de les Illes: Josep Massot i Planes, Rafel
Ginard Bauçà, Josep Mascaró Passarius... i tants d'altres.
"Creu que avui dia es troben personalitats que demostrin el
mateix amor per la terra i la cultura?
"N'estic ben segur. Però en comptes d'esser un Arxiduc són un estol
de gent normal i corrent que sumades les seves tasques permeten
afirmar que avui existeix a les Illes un gran corrent cultural
arrelat a la terra. L'Arxiduc és una mostra exemplar de vinculació
a una terra que té, ara com ara, una continuïtat indiscutible. Tots
som un poc deixebles de l'Arxiduc.
"Es contempla des del Govern la possibilitat d'aprofitar la
traducció de l'obra al català i adopar-la com a element de promoció
exterior de les Illes?
"Ens interessa superar el tòpic d'unes Illes Balears reduïdes a
«sol i platja». Per impulsar el coneixement de la nostra cultura el
Die Balearen és una peça essencial.
"Creu possible avui en dia una obra d'aquestes
característiques?
"Die Balearen és fruit de la cultura del segle XIX. Repetir una
obra així resultaria un anacronisme. Les Balears s'han dotat
recentment, però, d'obres que resulten relativament semblants com
la Gran Enciclopèdia de Mallorca, l'Enciclopèdia de Menorca,
l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera... i d'altres de temàtica més
restringida com l'Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura de les
Illes Balears. L'esforç per oferir un inventari global de cada una
de les Illes Balears se situa dins la idea de la descripció
integral de l'obra de l'Arxiduc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.