L'editor Lleonard Muntaner analitza l'antixuetisme de «La Fe triunfante»

L'estudi, ja publicat pel mateix Muntaner en català, ha estat traduït al castellà per acompanyar els texts del pare Garau en el seu retorn al mercat, a fi de pal·liar la situació actual d'inaccessibilitat al públic, ja que el volum es trobava totalment exhaurit. Aquesta circumstància es dóna a esquena de la importància del títol, per Muntaner una «crònica periodística i barroca» molt espectacular de la qual es poden extreure més dades sobre l'antixuetisme i l'organització social i política de l'Illa, i no sols atendre a les descripcions esgarrifoses de la crema d'heretges, contades «amb pèls i senyals».

La descripció dels actes de fe, de la vestimenta i el comportament dels reus, i de l'expectació amb què la massa popular vivia aquests esdeveniments, elements que centren els texts del pare Garau, es complementen amb l'estudi de Muntaner, en què l'historiador demostra que «al darrere del pare Garau, a qui sempre s'ha denigrat, hi havia una part important de l'aristocràcia de Mallorca, que era la responsable de les reproduccions d'antixuetisme». Això explica, per moltes raons: la precisió amb què Garau indica al text els noms i les dades dels reus, i els sant Benets que es penjaven de l'església de Sant Domingo per deixar memòria del càstig rebut, que eren el recordatori perpetu de la infàmia dels heretges, alhora que l'aval per a les famílies nobles que el seu llinatge no es podria confondre amb el dels heretges; i deixar"ne constància no interessava al català Garau, sinó a les famílies aristocràtiques de l'Illa.