Deu anys després de la caiguda del comunisme a Romania, els
misteris de la darrera i més sanguinària revolució d'Europa de
l'Est, que deixà 1.104 morts i 3.321 ferits, continuen encenent
l'esperit dels romanesos, mentre les associacions de revolucionaris
demanen veritat i justícia. Fou una revolució o un cop d'Estat? Qui
disparà als manifestants? Qui foren els «terroristes» que mataren
la gent després del dia 22 de desembre, quan Nicolaie Ceausescu ja
no era en el poder? Són preguntes de les quals aquest poble
n'espera encara respostes clares per part de les autoritats.
La fugida de Nicolaie i Elena Ceausescu en un helicòpter des de
la teulada de la seu del Comitè Central del Partit Comunista el 22
de desembre de 1989 marcà la fi del règim del dictador, que havia
ordenat reprimir les manifestacions anticomunistes entre el 17 i el
21 de desembre. «Visca, visca, visca, Ceausescu ja se n'ha anat!,
cridava llavors la immensa multitud que havia envoltat aquest
edifici, mentre saludava amb gran entusiasme l'obertura d'una era
nova de llibertat i democràcia.
Papers, documents, plans quinquennals que haurien hagut de
conduir la nació romanesa «als més alts cims del comunisme» al preu
de la fam, les humiliacions i els atropellaments dels drets humans,
volaven per l'aire, llançats pels que havien penetrat en la seu el
Comitè Central. Els retrats de Ceausescu eren trepitjats i
incendiats a la gran plaça, on durant quasi un quart de segle els
romanesos, constrets per la Securitate (Policia política),
aclamaren el «més estimat fill del poble», el «geni dels Càrpats»,
el «roble d'Scornicesti» (poble natal del dictador).
Un nou centre de poder prenia cos, el Front de Salvació
Nacional, sota la direcció de l'exactivista del partit comunista
Ion Iliescu. Començà després el que l'historiador Florin
Constantinu denominà «un episodi curiós i únic en la història
militar universal», en el seu llibre Una història sincera del poble
romanès. Entre el dia 22 de desembre, quan el dictador fou
detingut, i el 25 de desembre, en què Ceausescu fou executat
juntament amb la seva dona, hi va haver un combat entre l'Exèrcit i
els denominats «terroristes», que després de ser vençuts no
deixaren en el camp de batalla cap mort o presoner.
Foren els dies en què morí afusellada l'aclaparadora majoria de
les víctimes dels esdeveniments de desembre del 1989, exactament
944 persones, i quan es registraren 2.214 ferits. Els mitjans
internacionals d'informació parlaren llavors de 60.000 morts, cosa
que estava destinada a intensificar la revolta dels romanesos
contra Ceausescu i permetre als qui assumiren després el poder, amb
Iliescu al capdavant, justificar l'execució del dictador. Els
«terroristes» formaven part d'aquest escenari per induir al pànic
la gent i impedir la formació d'altres centres de poder, segons
l'autor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.