Els governants apel·len a «la força del poble» per defensar la identitat catalana

Les autoritats refermaren la seva adhesió al projecte de país en la Nit de la Cultura

Antoni Mir presidí aquesta brillant gala plena d'autoritats, premis i actuacions.Fotos: TERESA AYUGA.

TW
0

El missatge fou unànime. Els governants insulars i, al seu costat, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, protagonitzaren una llarga desfilada per l'escenari de la Nit de la Cultura, celebrada divendres passat al Casino. Allà dedicaren els seus parlaments a apel·lar a la implicació del poble en la defensa i la preservació de la identitat catalana, refermant alhora la seva adhesió al projecte de país i incidint en la necessitat que societat civil i institucions es coordinin en una tasca conjunta.

Gran contundència marcà el discurs del conseller de Cultura del Govern balear, Damià Pons, qui va voler alertar del repte que es presenta: «Amb l'entrada en el nou mil·lenni no existeixen garanties de continuïtat de la identitat catalana, de la identitat pròpia, i això fa que sigui necessari el treball conjunt de tots els sectors: les institucions, els ciutadans», apuntà, alhora que destacà la importància de coordinar forces i iniciatives entre tots els territoris de la cultura catalana.

En la mateixa línia s'emmarcà el parlament realitzat per Jordi Pujol, si bé el president de la Generalitat va voler compensar la consciència dels perills amb la consciència dels progressos assolits en els darrers temps: el temor, comentà, «fa perillar la mateixa substància de país, provoca un sentiment d'inferioritat psicològica» que no té corresponent en el progrés i el prestigi aconseguit per la cultura «gràcies a la iniciativa de la gent». En aquest sentit, Pujol destacà l'OCB com a cas exemplar, que està fent «un gran servei a la nostra cultura, a la nostra llengua, a la nostra identitat».

El parlament de Pujol, que suscità en repetides ocasions els aplaudiments o ovacions dels assistents a la gala de lliurament dels Premis 31 de Desembre, inclogué també l'exigència de recuperar la identitat com a «exigència de modernitat, perquè el futur reclama ser el que s'és», i recordà «l'origen comú de tots els països de parla catalana».

La necessitat de defensar la identitat i l'advertència que «un poble aliè al seu passat està condemnat al fracàs» va ser també la tònica del discurs de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, que apuntà com a repte principal «aconseguir que la societat civil sigui exigent amb les institucions». En la mateixa línia parlà la presidenta del Consell pitiús Pilar Costa, exposant la ferma voluntat de treballar per enfortir els elements que conformen la identitat, objectiu que «passa per refermar els lligams amb la resta de les illes».

La ronda de parlaments es tancà amb la convidada del president del Govern balear, Francesc Antich, «a tothom a la tasca de construcció del país». El discurs del president va estar centrat especialment en la llengua catalana com «un dels béns més preuats que ens ha llegat la història»: ara, apuntà Antich, «és necessària la feina de tots perque la nostra llengua no sigui minoritzada, de tots els que han nascut a les Balears i amb la integració d'aquells que han triat les Illes per viure».