«Epíleg», la darrera capbussada de Menéndez Rojas al silenci dels fluids

La sèrie es tanca amb joc artístic i mètode d'arquitecte: Mendi ha treballat aquest Epíleg amb pintures nascudes a partir d'una escultura, «maqueta» en tres dimensions des d'on és possible materialitzar-ne múltiples perspectives. La tasca, explicà l'artista, ha estat «anar fent una mena de travelling, un passeig entorn de la peça per veure-la en diferents plans».

Aquests diversos plans entorn a l'escultura, que evoca una íntima escena d'un home i una dona cara a cara, returats a una plataforma perduda enmig de fluid, són els que donen lloc a la dotzena d'acrílics sobre tela que integren Epíleg: una vista en perspectiva des de dalt, des del lateral; detall del rostre de l'home i la dona, del moix que beu llet, dels granots botant de la plataforma a la bassa.

Encara que les peces funcionin amb autonomia, Menéndez Rojas destacà el conjunt com el resultat d'un joc prioritàriament artístic: «encara que l'escena és important, no li atorg cap simbolisme; seria l'espectador que me l'hauria d'explicar, qui tregui una conclusió o una altra. Jo, de fet, no estic explicant cap història concreta».

Tanmateix, fou el mateix pintor qui assenyalà diversos elements, detalls, que poden guiar l'observador en la seva interpretació: granots que s'entreveuen, els tassons de l'home i la dona, un buit i l'altre ple de vi, l'home amb mig cos dins l'aigua, sense deixar saber si s'ofega o s'està salvant. Tot plegat, una invitació a contemplar i reflexionar.