TW
0

Amb la mirada posada una vegada més en els artistes de nova generació i la voluntat de «regenerar» la institució, l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià celebrà ahir al vespre, a la seva seu del carrer Can Campaner, la cerimònia d'investidura d'un nou acadèmic, el pintor pollencí Joan Bennàssar. Proposat com a nou membre pels acadèmics Pere Antoni Serra, Caty Juan Servera i l'escultor Jaume Mir, Bennàssar ingressà amb la institució pronunciant el discurs Instint i desconcert en l'art al voltant del mil·lenni, parlament en què assentà les bases de la seva concepció de l'art en l'actualitat.

L'acte s'inicià quan Joan Miralles i Pere A. Serra, el més antic i el més recent membre de la institució, portaren el membre electe a la tribuna. Expressant el més sincer agraïment als acadèmics que n'han proposat l'ingrés, Joan Bennàssar sol·licità al seu discurs una mirada de progrés, que connecti passat, present i futur: «Crec en l'avui com l'anella de la cadena que va de l'ahir i que ens ha de conduir al demà». Així, Bennàssar apuntà que el «progrés depèn del bon ús que sapiguem fer d'ell», i esmentà «el futur impressionant» que té el món de la imatge, alhora que alertà de la necessitat d'aprendre a defensar el patrimoni i la tradició: «Els artistes que coneixem les històries dels avantpassats que han poblat les costes de les nostres mars no ens hem d'avergonyir del que som i del que hem estat».

L'escultor Jaume Mir va ser l'encarregat de donar la benvinguda i presentar als acadèmics el nou membre, un «mestre de la pintura i l'escultura mediterrànies» a qui demanà «que no escatimi, que no miri gens prim a l'hora de posar al servei d'aquesta institució venerable els tres mèrits que li he lloat: la feina, la valentia i el mestratge de l'art del segle que ve». Mir esmentà el reconeixement internacional que avala l'artista, i destacà la seva condició de treballador incansable, ja evident en els anys en què Bennàssar era estudiant: «Aleshores em va demostrar una capacitat d'esforç i de sacrifici que ja no l'han abandonat mai», apuntà.

Mir també emfasitzà en la valentia, el coratge i l'honestedat que ha duit Bennàssar a assumir els compromisos fins a les darreres conseqüències, alhora que destacà la «independència d'estil i de caràcter» assolida per l'artista a expenses del seu pas per nombrosos centres de formació: «Va aprendre lliçons de grans mestres, però en lloc d'imitacions miserables de mesquines intencions en treu constantment troballes inaudites perquè fa estona ja que, les lliçons, les imparteix ell», comentà.