L'actual conflicte entre Rússia i Txetxènia és el darrer
esdeveniment d'una història sangnant entre el poble de muntanyesos
musulmans del Caucas del Nord i Moscou, colonitzador mai no
acceptat des del segle XVIII. L'independentisme txetxè es perllongà
durant el segle XIX i provocà en el XX el càstig d'Stalin. La
darrera guerra contra Moscou finalitzà el 1996 i causà 50.000
víctimes.
Les causes històriques profundes del conflicte actual es
remunten al segle XVIII. Davant de l'expansionisme rus i la
instal·lació de colònies cosaques, els txetxens, poble musulmà del
Caucas, es rebel·laren en diverses ocasions, especialment sota el
lideratge de Mansur Uchurma, entre 1785 i 1791.
Durant les primeres dècades del segle XIX, Txetxènia fou el
baluard de la guerra per la independència del Caucas empresa per
l'imam Chamyl, fet que condugué una «guerra santa» contra els
russos entre 1834 i 1859. Una altra insurrecció tingué lloc entre
1877 i 1878.
Entre 1917 i 1924, els txetxens, que llavors formaven amb altres
pobles del Caucas una república de muntanyesos, lluiten
incansablement contra els bolxevics i després contra els russos
blancs.
Aquesta república deixà d'existir el 1944, quan Stalin decidí
castigar els txetxens i els ingush per «col·laboració» amb els
nazis i els deportà a Àsia central. Ambdós pobles reberen el
«perdó» el 1957 i es restablí la república Txetxeno-Ingushetia.
Tutelats
La caiguda de la Unió Soviètica permeté la independència
«tutelada» de Txetxènia. L'aspiració a gaudir de la plena
sobirania, donant l'esquena a Rússia, provocà que el desembre de
1994 les tropes de l'antic exèrcit vermell llançacin una ofensiva
contra el petit país, que es perllongà durant 21 mesos. La guerra
deixà almenys 50.000 morts, la majoria d'ells civils. Els acords de
pau firmats l'agost de 1996 donaren a ambdues parts cinc anys per
decidir l'estatut de Txetxènia.
Aquesta guerra deixà la regió en un estat econòmic dramàtic i
políticament molt inestable. El president Masjadov perdé
pràcticament el control sobre els excaps de guerra, els grups
criminals es multiplicaren i els segrests a canvi de rescats
impediren la normalització de la situació, amenaçant de
desestabilitzar tota la regió.
L'inici dels bombardeigs russos contra la república caucàsica,
d'uns 865.000 habitants, el 5 de setembre, fou motivat per la
segona incursió dels rebels a Daguestan. La justificació de
l'actual operació de Rússia, que féu entrar les seves tropes en el
territori independentista l'1 d'octubre, és «eliminar els
terroristes islamistes» acusats de ser responsables dels atemptats
que causaren 293 morts civils en els mesos d'agost i setembre a
Moscou, i d'haver organitzat dues rebel·lions en la veïna república
de Daguestan.
Però la culpabilitat del cap de guerra txetxè Shamil Basayev i
del comandant Jattab contra aquells atemptats mai no ha estat
provada formalment per la justícia. Malgrat tot, ambdós
reivindicaren la direcció de les rebel·lions islamistes el
Daguestan, en agost i setembre. Els seus 2.000 combatents, que
partiren de Txetxènia, dugueren a terme durant diverses setmanes
combats sanguinaris contra les tropes federals. Davant el seu avanç
a Txetxènia, els russos reconegueren finalment que el seu objectiu
era acabar amb la independència de fet de la petita república.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.