El conflicte txetxè des del segle XVIII

Les causes històriques profundes del conflicte actual es remunten al segle XVIII. Davant de l'expansionisme rus i la instal·lació de colònies cosaques, els txetxens, poble musulmà del Caucas, es rebel·laren en diverses ocasions, especialment sota el lideratge de Mansur Uchurma, entre 1785 i 1791.

Durant les primeres dècades del segle XIX, Txetxènia fou el baluard de la guerra per la independència del Caucas empresa per l'imam Chamyl, fet que condugué una «guerra santa» contra els russos entre 1834 i 1859. Una altra insurrecció tingué lloc entre 1877 i 1878.

Entre 1917 i 1924, els txetxens, que llavors formaven amb altres pobles del Caucas una república de muntanyesos, lluiten incansablement contra els bolxevics i després contra els russos blancs.

Aquesta república deixà d'existir el 1944, quan Stalin decidí castigar els txetxens i els ingush per «col·laboració» amb els nazis i els deportà a Àsia central. Ambdós pobles reberen el «perdó» el 1957 i es restablí la república Txetxeno-Ingushetia.

Tutelats

La caiguda de la Unió Soviètica permeté la independència «tutelada» de Txetxènia. L'aspiració a gaudir de la plena sobirania, donant l'esquena a Rússia, provocà que el desembre de 1994 les tropes de l'antic exèrcit vermell llançacin una ofensiva contra el petit país, que es perllongà durant 21 mesos. La guerra deixà almenys 50.000 morts, la majoria d'ells civils. Els acords de pau firmats l'agost de 1996 donaren a ambdues parts cinc anys per decidir l'estatut de Txetxènia.

Aquesta guerra deixà la regió en un estat econòmic dramàtic i políticament molt inestable. El president Masjadov perdé pràcticament el control sobre els excaps de guerra, els grups criminals es multiplicaren i els segrests a canvi de rescats impediren la normalització de la situació, amenaçant de desestabilitzar tota la regió.

L'inici dels bombardeigs russos contra la república caucàsica, d'uns 865.000 habitants, el 5 de setembre, fou motivat per la segona incursió dels rebels a Daguestan. La justificació de l'actual operació de Rússia, que féu entrar les seves tropes en el territori independentista l'1 d'octubre, és «eliminar els terroristes islamistes» acusats de ser responsables dels atemptats que causaren 293 morts civils en els mesos d'agost i setembre a Moscou, i d'haver organitzat dues rebel·lions en la veïna república de Daguestan.

Però la culpabilitat del cap de guerra txetxè Shamil Basayev i del comandant Jattab contra aquells atemptats mai no ha estat provada formalment per la justícia. Malgrat tot, ambdós reivindicaren la direcció de les rebel·lions islamistes el Daguestan, en agost i setembre. Els seus 2.000 combatents, que partiren de Txetxènia, dugueren a terme durant diverses setmanes combats sanguinaris contra les tropes federals. Davant el seu avanç a Txetxènia, els russos reconegueren finalment que el seu objectiu era acabar amb la independència de fet de la petita república.