«La meva concepció pictòrica és hereva de l'essència mediterrània»

El conjunt de les devuit pintures que s'exposen a l'antic i emblemàtic casal de n'Apol·lònia fan al·lusió a un tema que dins l'obra pictòrica de Guinovart roman invariable: el paisatge mediterrani com a expressió més profunda dels sentiments i emocions humanes.

La tonalitat dels blaus intensos omple de llum la planta noble del casal. De fet, la mar i en definitiva, el paisatge marítim es repeteix al llarg d'aquest conjunt de peces de tècnica mixta sobre tela i fusta, el format de les quals és de grans dimensions. D'altra banda, el pintor assegurà que «un dels llenguatges artístics que més m'ha influenciat, sense dubte, és la poesia. En concret per aquesta sèrie, el poema Itaca de Kavafis ha esdevingut fonamental».

Respecte d'una de les peces que més impacte causà entre els espectadors i que el pintor l'anomena Els nàufrags estels, l'artista comentà en to irònic: «En aquesta obra he volgut plasmar que la vida és comparable a un naufragi. Quan et perds és quan descobreixes més coses. De fet, la creativitat és l'antiancorament i la recerca constant. Aquell pintor que no es renova, mor».

Així mateix, Guinovart es mostrà en tot moment com un artista del seu temps i compromès amb els esdeveniment de la seva època. «Entenc que la pintura, com tot llenguatge artístic, és un fidel reflex del comportament humà. L'artista ha de ser un crític de la societat en què viu. S'ha d'establir un equilibri entre el formalisme i el contingut».