A Kosovo només queden els pocs serbis que no tenen un lloc on anar

Dels més de 300.000 que hi havia abans, n'han fugit devers 220.000

TW
0

En el suburbi de Pristina conegut com a Kosovo Polje, abans reducte de majoria sèrbia kosovar, ja no queden més que uns 2.000 serbis que no volen anar-se'n, entre d'altres coses, perquè no tenen on anar.

Dels més de 300.000 serbis i gitanos que hi havia a Kosovo, se n'han anat uns 220.000, els que tenien un parent al qual ocupar una part de la casa o uns estalvis per anar gastant a poc a poc. Però queden a Kosovo uns 100.000 serbis que no tenen a ningú fora d'aquí. Les botigues albaneses estan ben aprovisionades, però els serbis no hi compren perquè els podrien dir o fer de tot si gosen entrar-hi, cosa que contribuiria a encrudir un clima de discriminació que, d'altra banda, no és res de nou a Kosovo. Des que el 1989 Sèrbia abolí l'autonomia kosovar, pocs eren els albanesos que entraven en botigues sèrbies o viceversa, la qual cosa contribuí a la ruïna dels serbis kosovars, ja que gairebé el 90 per cent de la població kosovar era albanesa. Els albanesos majors de 25 anys parlen quasi sempre el serbi bé, però és estrany el serbi que parla l'albanès raonablement bé, aspecte que ajudà a enfonsar les al·lèrgies mútues.

La premsa visità un centre d'acolliment, més valdria dir d'amuntegament, de serbis kosovars arribats de Metohia, a l'oest, en el qual malviuen devers 1.200 persones, 90 d'elles nins, que s'alimenten en una propera cuina de campanya, segons explicà Milan Kulic, director del Centre. És un gimnàs sense calefacció enmig d'una tardor que comença a fer olor de neu, amb els matalassos sobre el ciment nu, dos llums i una cuina per encalentir sopes o biberons en un cantó. Treballadors humanitaris suïssos, japonesos i iugoslaus aconsegueixen proporcionar tres àpats al dia als que s'hi concentren, en un projecte de la Creu Roja.

«Aquí vaig arribar en sandàlies fugint dels albanesos l'estiu passat, ara sembla que en espardenyes me n'aniré a l'hivern o a la primavera», comentà Jovanka Becarevic, una jubilada sèrbia de Prizren. Assedegats de revenja, els albanesos, precedits per bandes arribades d'Albània, empenyeren Jovanka i altres desgraciats fins a zones sèrbies ja allunyades de Kosovo. Però la Policia sèrbia els manà retornar perquè l'ancestral terra kosovar no quedàs sense serbis.