Vidal Ferrando sorprèn amb una nova visió dels anys 40 a «La mà del jardiner»

Ambdues publicacions esperen continuació amb un proper treball centrat en la transició per culminar una trilogia.
Quant al treball presentat ahir, el seu argument flueix com un retaule per on desfilen oligarques i mantingudes, beates i mossens. Personatges tots que integren un ecosistema múltiple de protagonistes que es relacionen entre si sota una narració a partir de la memòria social i íntima de l'escriptor. D'aquesta manera és com el treball ofereix una crònica diferent de les abundants bastides fins ara al voltant d'aquest període, i aconsegueix que el lector s'endinsi en un seguit d'episodis mitjançant la mirada innocent d'un infant i al mateix temps escèptica de la maduresa de l'adult que la transcriu.

El fet és que el mateix autor afirma que sempre es reflexiona a partir dels avatars dels temps en què s'escriu l'obra, per passat que sigui el període al qual es refereix la narració sempre es troba la seva petjada del temps actual. Amb 32 capítols d'un sol paràgraf, l'argument es presenta farcit amb atmosferes amb un gran sentit de construcció del llenguatge, en què segons el mateix autor s'ha intentat fer fora el barroquisme que fins aleshores sempre ha caracteritzat la seva obra, eminentment poètica i per la qual és reconegut l'escriptor.