Conrado de Villalonga inaugura el curs a l'Acadèmia de Sant Sebastià

L'advocat dedicà la seva dissertació a la reflexió sobre ètica i estètica a l'actualitat

Conrado en un moment del parlament. | J.M.

TW
0

La reflexió sobre l'ètica i l'estètica, des d'una perspectiva filosòfica i artística, va ser la temàtica escollida ahir per José Francisco Conrado de Villalonga per impartir la lliçó inaugural del curs 1999-2000 de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. La conferència, que va ser escoltada atentament per membres numeraris de la institució i per diverses autoritats illenques, dóna el sus al seguit d'activitats que l'Acadèmia impulsarà aquest curs.

En el seu discurs, Conrado de Villalonga es va centrar en la revisió de les relacions d'ètica i estètica al llarg de la història de l'art, dues «concepcions que han anat paradoxalemnt unides al llarg de la història». Conrado repassà sumàriament els seus moments més destacats, des de la prehistòria a les civilitzacions antigues, per centrar-se de manera especial en l'actualitat i en la revisió del que anomenà «el cas de Mallorca»: «Es tracta de veure a partir d'aquests preliminars "apuntà" com la consciència estètica ha minvat fins a fer-se quasi inexistent en el panorama urbanístic de les nostres Illes, que han patit un desenvolupament frenètic d'ençà de la instal·lació massiva de la indústria turística».

Assenyalant que «la lamentable falta d'ètica ha determinat aquesta absència d'estètica que s'ha basat en l'especulació», Conrado esmentà un bon seguit de casos concrets de «patrimoni tudat o malbaratat», com la destrucció del poblat talaiòtic de Son Oms o els mals usos del patrimoni que han afectat negativament barris del centre històric de Palma. Alhora, emperò, Conrado va voler concloure el seu discurs amb un missatge encorartjador: «Sortosament, des de fa un temps, es du a terme un procés de recuperació que palesa la decisió ferma de canviar els errors del passat», i enumerà exemples d'actuacions que han fet possible la recuperació de peces arquitectòniques indispensables, per acabar amb «una crida a la regeneració ètica, estètica i cultural de la nostra societat».