TW
0

El Govern i els rebels esquerrans de les FARC de Colòmbia reprengueren ahir un lent procés de pau, mentre milions de persones sortiren als carrers per exigir el ràpid final del conflicte armat. El conflicte de més de tres dècades involucra guerrillers, esquadrons de la mort i les forces de seguretat i ha cobrat només en els darrers 10 anys la vida de més de 35.000 civils i n'ha obligat un milió més a fugir de les seves llars.

La frustració pública per la lentitud de les converses de pau, llançades el gener sense previ alto el foc i que es reprengueren ahir després d'una suspensió de tres mesos, era evident en multitudinàries manifestacions per tot Colòmbia.

Els organitzadors varen dir que més de 10 milions de persones es manifestaren en 700 pobles i ciutats, en la que va ser la major protesta civil en la història del país contra la violència política. A Bogotà, almenys dos milions de ciutadans sortiren als carrers amb pancartes i banderes i cridant «No més», demanant una suspensió dels segrests dels rebels i les massacres dels paramilitars.

Milers més marxaren a la ciutat de Medellín, 220 quilòmetres al nord-oest, tot i tres atemptats amb bomba que es produïren la matinada d'ahir i que causaren destrosses materials de consideració, però cap víctima, segons la Policia.

«Estam farts de tota aquesta violència que s'està exercint contra ciutadans indefensos», va dir Francisco Santos, el principal organitzador de les marxes i membre d'una família que controla el diari El Tiempo, el més important del país. Al mateix temps, Govern i FARC reprengueren les negociacions sobre una agenda de 12 punts que inclou política econòmica, drets humans i reforma agrària. El diàleg es realitza a La Uribe, un poble que el president Andrés Pastrana ordenà desmilitaritzar.