Ofensiva aèria russa contra Grozny per primer cop després de la guerra

Els bombardeigs sobre Txetxènia causaren un total de vuit morts

Un soldat txetxè observa un avió destrossat durant els atacs aeris russos a l'aeroport.

TW
0

Així com es temia, les represàlies russes per l'onada d'atemptats indiscriminats que sacseja Rússia des de fa tres setmanes han arribat fins a la capital txetxena. Per primera vegada des de la guerra que enfrontà l'Exèrcit Federal rus contra els separatistes el 1994, els avions russos han descarregat míssils contra objectius situats en la mateixa capital de la república nord-caucàsica, a la recerca de la infraestructura dels guerrillers islàmics, els líders dels quals podrien haver-se refugiat a Grozny.

Després d'una primera onada de bombardeigs consumats des de dos aparells Sukhoi 25, que ahir al matí assolien l'aeroport de la república i dues localitats situades a només cinc quilòmetres de la capital, durant l'horabaixa vuit avions russos llançaren una desena de míssils sobre un barri de Grozny.

Segons testimonis presencials, el barri de Zolotskoi "situat al sud-est de la ciutat" va ser el més afectat per l'atac. Allà es troben diverses refineries de petroli i empreses del sector, encara que part del districte està ocupat per edificis civils. Així, els bombardeigs han causat un total de vuit morts, segons informà el servei de premsa de la presidència independentista. Al vespre, els atacs aeris arribaren a un sovkhoze (granja col·lectiva) situada a uns 30 quilòmetres de Grozny, i el poble de Djalka, entre Txali i Goudermes, a l'est de la república caucasiana, segons les mateixes fonts.

Al llarg de la jornada, els avions russos causaren un mort a l'aeroport de Grozny. Un bombardeig en una zona industrial de Grozny, sobre refineries i dipòsits de petroli, causaren almenys cinc morts. La presidència no precisà en quins bombardeigs varen morir les altres víctimes. D'altre costat, els autors dels atemptats que han causat 300 morts a Rússia des del final d'agost no són d'origen txetxè, segons afirmà ahir el portaveu de l'FSB (serveis secrets, antiga KGB), Alexandre Zdanovitch.