Miquel Àngel Riera i Quim Monzó, els millors narradors dels anys 80 i 90

La notícia va sorgir ahir, quan un mitjà de comunicació català cridà l'atenció sobre aquesta canònica sentència de Martínez-Gil, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons la informació aportada per La Vanguardia, el treball del professor defensa la bona qualitat de la literatura catalana d'aquestes darreres dècades i incideix en la classificació dels autors per gèneres.

En declaracions a Diari de Balears, Martínez-Gil és mostrà descontent amb el tractament que havien rebut les seves reflexions. El seu estudi, apuntà, «no es limita a la novel·la, sinó que també repassa altres gèneres com la poesia o el teatre». En desacord amb el titular «El darrer cànon català», Martinez-Gil afirmà que el seu estudi no té pretensions canòniques: «Simplement, m'he atrevit a dir quins són els autors que m'agraden més, o els que jo consider millors».

Tot i aquesta observació, el professor no dubtà a apuntar que «hi ha molta confusió entorn als cànons, perquè sembla que sigui la opinió d'una sola persona. És una cosa més complexa, que es forma amb el temps amb l'aquiescència de tota la societat lectora». I afegí: «El crític ha de dir el que pensa, fins i tot amb el risc d'equivocar-se. Això no vol dir eternitzar el seu criteri ni els autors».