Peñarrubia: «El segle passat, Mallorca no era homogènia ni conformista»

La historiadora ultima la seva obra «Carnaval, codolades i teatre popular»

Peñarrubia ha cercat fonts alternatives sobre final de segle passat.

TW
0

Fa dos anys que la historiadora Isabel Peñarrubia fa feina en Carnaval, codolades i teatre popular. El llibre, editat per Documenta Balear i que apareixerà passat l'estiu, se centra en les respostes populars als abusos del caciquisme durant l'època de la restauració. Una tasca que no ha estat fàcil. «Hi havia molt de control sobre la premsa, així que he hagut de cercar per fonts diferents: el teatre popular, el Carnaval (en què hi havia carrosses, rues i sàtires amb rerefons polític i social); les codolades (entre les quals n'hi ha per exemple una titulada Ses eleccions d'enguany en què es demanen escoles, major democràcia, gairebé assolir l'estat del benestar)», comenta la investigadora.

El treball sobre aquestes fonts alternatives, sobre la història menys oficial però potser la més real («has de sortir de la història de dades oficials i tenir-ne en compte d'altres»), ha fet que Peñarrubia arribi a certes conclusions sobre l'època. «Totes aquestes informacions són com rius subterrranis que no es mostren a l'exterior si no cerques altres fonts. La idea d'una Mallorca homogènia i conformista, a final del segle passat, no és certa. El sector urbà tenia un pes destacable. Hi havia una part de la població que cercava un nou sistema», comentà.

En aquest sentit, la historiadora destacà el gran paper de les mútues de treballadors, associacions que desenvoluparen una tasca social que, només a força d'anys, ha acabat sent responsabilitat dels governs i les ha deixat amb funcions culturals o reivindicatives. «Assistien les famílies en cas de malaltia, també ajudaven econòmicament les vídues, organitzaven escoles, fomentaven la integració de les dones... i no només tenien implantació a Palma. La Unió Obrera Balear, per exemple, tenia delegacions en diversos pobles», digué, i afegí: «Aquestes associacions, que nasqueren per substituir els gremis, oferien un model democràtic enmig d'un sistema que no ho era i que emprava tàctiques com el Districte Únic, que deixava sense resultats en el moment d'escollir representants la tendència republicana de Palma».