La corrupció de la justícia

Perquè ja se sap que tota corrupció, com tot abús de poder, provoca un fort ressentiment col·lectiu, ressentiment que fins i tot pot fer malbé la necessària equanimitat o equitat de la persona. En definitiva, la injustícia, el mal, poden engendrar més injustícia i més mal per reacció; el desordre crea més desordre. El tema és prou clar: els ciutadans ressentits no són sempre els millors agents de la justícia. El vengador no és exactament la figura ideal per a la restauració de la pau social. En una societat corrupta, el mal pot actuar com una mena d'ona que va de banda a banda de l'estany i que alimenta el seu moviment pertorbador indefinidament, que no s'acaba mai.

Sí, la corrupció més desmoralitzadora per a una societat és la del seu sistema judicial, vertadera espinada, vertadera espina dorsal de la vida social. Si qui hi ha de restablir la justícia resulta que és venal, o que no te realment per objectiu sagrat el servei de l'aplicació de la llei i la implantació d'una justícia igual per a tothom, o si l'administració judicial sofreix una tal penúria de mitjans que els procediments i els processos s'allarguen i s'allarguen anys i més anys "perquè ja és sabut que una justícia retardada i fora de temps tampoc no és justícia", o si, en definitiva, el mot equitat perd tot sentit, aleshores és ineluctable que els ciutadans perdin tot respecte per les institucions i s'imposa la generalització del menfotisme. «Fot qui fot i visca el Rei!», és el seu lema. La validesa de tot imperatiu ètic trontolla. L'administració de la justícia es converteix en una burocràcia més i la imatge que la presideix esdevé una autèntica Medusa per a la ciutadania conscient. La injustícia prolifera i creix de forma exponencial. S'imposa fer el cap viu però «fer el cap viu» no ha restaurat mai res. Quan s'entra dins certes situacions, és molt difícil sortir-ne.

Perquè el corporativisme judicial "tan perillós com qualsevol altre corporativisme" pot defensar interessos legítims però també pot fer els ulls grossos davant pràctiques inadequades o corruptes. Com a mínim en el sentit o amb la intenció de voler evitar l'escàndol. Quan és ben convenient que n'hi hagi, d'escàndol, davant certes desviacions. Si hi ha qualcú que sigui ben necessari posar-lo a la picota és tot jutge corrupte o manifestament incompetent. No fer-ho així "no separar el teixit malalt del sa" no fa més que provocar la gangrena. I en cap qüestió són menys aconsellables les mitges tintes i los paños calientes.