Entre les moltes i diverses dèries del bibliòfil i farmacèutic
Lluís Alemany, els mapes ocuparen un lloc destacat. Així ho
corrobora el fons de la Biblioteca Lluís Alemany, on uns 200 mapes
(55 de les Balears, 34 de la Península i les Balears, 35 de la
Península i 53 de Menorca), a més d'abundants plànols de viles de
les Illes componen la secció cartogràfica del centre.
La majoria dels documents, molts en procés de catalogació,
pertanyen als segles XVII i XVIII. Els originals ens permeten
comprovar la cura i el detall que cartògrafs, impressors i
gravadors posaven en les dades i en l'acabat del producte.
La invenció de la impremta, la millora de les tècniques del
gravat amb les planxes d'aram i el desenvolupament del transport
naval contribuïren a l'aparició de la ciència cartogràfica i els
primers atles en el segle XVI. Al capdavant d'aquesta nova
activitat s'hi situen els holandesos i els anglesos, no en va les
primeres potències navals de l'època. Els neerlandesos Jansonius i
Van Keulen o l'anglès Amstrong són alguns dels grans cartògrafs del
segle XVIII de qui es conserven gravats en el fons Lluís
Alemany.
A mig camí entre l'artesania i l'enginyeria, aquests mapes, amb
l'ajut de brúixoles i de sextants, varen ser confeccionats per
geògrafs militars. La recopilació de dades (distàncies, fondàries,
cartes de navegació, etc.) "tasca pròpia del cartògraf" com també
l'acurat procés d'impressió, en què el gravador posava esment en
cada un dels topònims, varen fer de la cartografia un estudi car.
Això explica que moltes de les llegendes dels mapes estiguin
dedicades al mecenes o destinataris dels encàrrecs. És el cas d'un
curiós mapa invertit de Mallorca de l'any 1683, signat per Vicenç
Mut, en què la casella de la llegenda s'encapçala amb una
dedicatòria al virrei i jurats de Mallorca. El mapa presenta la
singularitat afegida de mostrar-nos l'imprecís perfil de l'Illa cap
per avall.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.