Guillén: «Si Borges fos professor seria el millor comparatista mai conegut»

Guillén va ser contundent en la valoració de la petjada literària deixada per Borges: «No crec que es pugui escriure en castellà abans i després d'haver-lo llegit». Segons explicà, la seva transcendència es manifesta en diversos aspectes: d'una banda, la seva manera d'escriure, senzilla i exacta, sense barroquismes ni excés de paraules quan no hi ha res a dir; d'altra, la confluència de la literatura i filosofia, la «capacitat perquè tot sigui experiència viscuda, digna de ser comunicada als altres»; també, la seva obertura al món, l'interès per totes les civilitzacions i la curiositat que portà l'autor a conciliar postures tan divergents a la seva obra i que l'incità a aprendre llengües escandinaves a la vellesa per poder llegir les antigues nissagues.

Tot i destacar Borges com un escriptor «admirable», Guillén es manifestà poc amic dels centenaris: «no comprenc per què el número 100 ha de ser tan excepcional. M'agradaria que es parlés dels escriptors cada 90 anys, o cada 12. És un poc descerebrat l'ús dels centenaris, no té sentit cultural», i afegí que el Ministeri «utilitza els centenaris pel seu propi ús electoral».

Catedràtic en Literatura Comparada per la Universitat de Harvard, Claudio Guillén convingué a oferir una planera definició de la disciplina, que se centra en l'estudi de la literatura des d'una perspectiva supranacional, revisant les manifestacions en els diferents països dels motius, els temes o les formes. La disciplina, que existeix a moltes universitats internacional, no ha estat reconeguda encara com àrea de coneixement pel Ministeri de Cultura, tràmit imprescindible perquè pugui ser acollida dins del programa de carreres universitàries.