TW
0

Estiu rere estiu, arqueòlegs professionals i estudiants es troben als diversos jaciments prehistòrics de Mallorca. La novetat, sens dubte, és haver de xerrar enguany d'una nova campanya d'excavació a ses Païsses d'Artà, que començarà el mes vinent sota la direcció de Javier Aramburu.

Un cop més, enguany l'activitat es concentrarà en indrets que són habituals punts de trobada: el poblat romà de Pollentia a Alcúdia, el cap de treball de sa Morisca a Calvià, el jaciment prehistòric de Son Matge proper a Valldemossa. Es tracta dels llocs on els estudiants d'història tenen el seu primer contacte directe amb la tasca de l'arqueòleg, i on assoleixen una pràctica fonamental en la seva formació.

Víctor Guerrero, professor a la Universitat de les Illes i director de diverses campanyes d'excavació, explicà que des del departament s'intenta animar els estudiants a participar en les excavacions, ja que aquesta activitat «és determinant si volem formar futurs docents i investigadors».

Una de les novetats d'enguany és la represa de les excavacions a ses Païsses d'Artà, amb una campanya endegada per l'arqueòleg Javier Aramburu que es desenvoluparà al llarg del mes d'agost. S'espera que la investigació del poblat talaiòtic, el primer de Mallorca on es realitzaren treballs d'excavació a final dels anys 50, proporcioni coneixements de trets rellevants de la cultura talaiòtica.

Molt per fer

No tots els jaciments prehistòrics registrats a Mallorca seran excavats aquest estiu. Jaume Cardell, arqueòleg del Servei de Patrimoni del CIM, és clar quan comenta que «encara queda molt per fer». Però, tot i aquesta evidència, s'ha de tenir en compte que les campanyes d'excavació són només una part en la investigació. En alguns casos, com el de Son Real i l'illa des Porros, l'excavació s'ha consolidat i ha deixat pas a la restauració de les restes. Hi hem d'afegir tasques d'anàlisi, de dinamització o de difusió dels coneixements assolits. Tot plegat, treballs que demostren que les troballes no acaben en si mateixes, i que si queda molt per fer és perquè, malgrat la voluntat, el procés és lent.