El pare franciscà i expert lul·lista Miquel Colom va morir ahir a l'edat de 98 anys a Palma, com a conseqüència d'una dolència estomacal. Colom havia estat ingressat a una clínica de la ciutat l'horabaixa de dilluns, afectat d'una úlcera d'estómac que li produí, hores més tard i després d'una breu agonia, la mort.
El fèretre amb les restes mortals del franciscà va arribar ahir horabaixa al cementeri de la ciutat d'Inca, on va tenir lloc el responsori i on l'erudit serà enterrat avui mateix, a les nou del matí. El funeral per la seva mort tindrà lloc aquest vespre,a les vuit i mitja, a l'església de Sant Francesc.
Nascut a Bunyola fa gairebé un segle, l'any 1900, Miquel Colom i Mateu ingressà al convent de Sant Francesc de Palma el 1921 per fer els primers cursos d'Humanitats, i fou ordenat prevere el 1925. El 1920 publicà el seu primer poema: Lo tresor de Sant Francesc. Va treballar amb mossèn Alcover, del 1922 al 1925, en l'elaboració de les fitxes del Diccionari català-valencià-balear, juntament amb Francesc de Borja Moll i el pare Rafel Ginard.
Destinat a Tetuan el 1926 per complir el servei militar, estudià àrab vulgar i literari, i a partir del 1927 es dedicà a l'ensenyament de llengües com el llatí, castellà, francès, i anglès al col·legi Beat Ramon Llull d'Inca, on residia des del 1956. Autor d'una prolífica producció poètica, en què es troben títols com Veu de l'edat, A posta de sol o Poemes de senectut, Colom publicà entre el 1982 i 1985 la seva principal obra, el Glossari general lul·lià, una minuciosa recopilació de les veus que apareixen a l'obra de Ramon Llull que ha esdevingut cabdal en l'estudi lul·lià.
En els darrers anys de la seva vida, Colom ha estat objecte de diversos reconeixements, com el Siurell de Plata d'Ultima Hora l'any 1992 o la investidura com a doctor honoris causa per la UIB l'octubre del 1997. Ahir mateix, eren molts els que es mostraven afectats per la mort d'aquest abnegat i discret erudit.
