L'OTAN no considerà un gest suficient de Belgrad l'alliberament
dels tres soldats nord-americans i recordà al president iugoslau,
Slobodan Milosevic, que perquè els bombardeigs cessin ha d'acceptar
«sense ambigüitat» les cinc condicions plantejades per la comunitat
internacional.
«El nombre màgic no és set, és cinc», assenyalà el portaveu de
l'OTAN, Jamie Shea, en al·lusió al presumpte pla de pau de set
punts presentat per Milosevic al reverend nord-americà Jesse
Jackson. L'Aliança felicità Jackson per l'alliberament dels tres
soldats nord-americans retinguts per Belgrad des del 31 de març
passat, però considerà que és un fet que no altera gens l'operació
aèria.
«Òbviament felicitam Jesse Jackson per l'èxit de la seva missió,
però l'alliberament d'aquests soldats no constitueix l'objectiu
essencial de la comunitat internacional», afirmà Shea.
Per contra, i malgrat l'adversa jornada d'ahir en què perdé dos
avions i un dels seus míssils assolí un autobús de passatgers quan
intentava atacar el pont de Luzane, l'Aliança reiterà la seva
intenció d'«intensificar els atacs contra les forces de terra
sèrbies a Kosovo». El religiós nord-americà demanà despús-ahir,
dissabte, a l'OTAN que donàs una nit de treva als iugoslaus i
considerà que l'alliberament dels tres soldats és «un gest que no
pot ser obviat».
«L'única cosa que pot detenir els bombardeigs és que Milosevic
accepti les cinc condicions plantejades», sostingué ahir Shea,
perquècom abans comprengui això el president iugoslau «millor per a
tots». «És tot o res», reiterà, en al·lusió al fet que Belgrad ha
d'acceptar les cinc condicions exigides per l'OTAN, que inclouen el
desplegament d'una presència militar internacional (armada) i
garanties per al retorn dels centenars de milers de refugiats
albanesokosovars.
L'OTAN desestimà divendres passat el pla de pau de Belgrad, que
preveu, segons fonts oficials sèrbies, una «missió civil desarmada»
a Kosovo que s'encarregaria de vigilar el compliment de l'acord de
pau. L'Aliança creu que l'única manera de garantir el retorn dels
refugiats als seus pobles és la presència d'una força militar
internacional, per a la qual reclama la direcció central. Belgrad
s'hi oposa amb l'argument que seria una «força d'ocupació».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.