El partit laborista es perfila com a guanyador de les eleccions

L'any 1707, el darrer Parlament escocès va decidir la integració d'Escòcia al Regne Unit. L'Union Act mantenia la seva identitat com a nació dins la Unió, però eliminava qualsevol autonomia política per al país. La qüestió escocesa ha format part des d'aquell moment de l'agenda política del Regne Unit.

Quan Tony Blair va agranar els conservadors en les eleccions de 1997, un dels punts claus del seu programa era la celebració dels referèndums perquè Escòcia i Gal·les poguessin decidir sobre la tan reclamada «devolution». Per a Escòcia, això suposava aspirar a la recuperació del seu autogovern. Per a Londres, el darrer intent de tancar una qüestió que periòdicament aixecava inacabables debats a Westminster. A Escòcia el resultat va ser aclaparador. El 74% dels escocesos van votar afirmativament per recuperar el Parlament i, molt important, un 64% va decidir que aquest Parlament disposàs de competències fiscals. En un país on s'afirma irònicament que a la vida només existeixen dues coses ben certes, la mort i els imposts, el fet que dos de cada tres escocesos decidissin dotar el seu Parlament de la capacitat de pujar-los els imposts suposava que l'aposta per l'autogovern era seriosa.

L'Scotland Act de 1998 va preservar per a Westminster les competències en cinc grans àrees: defensa, afers exteriors, política econòmica i monetària, immigració i seguretat social. Amb aquests límits, el Parlament de Holyrood disposarà d'amplis poders en la gestió de la salut pública, educació, govern local, polítiques socials, promoció econòmica i transports, agricultura i pesca, i esports i cultura.

Si es manté el calendari previst, el nou legislatiu "que se situarà temporalment a la seu de l'església d'Escòcia fins que acabin les obres del nou Parlament de Holyrood, obra de l'arquitecte català Enric Miralles" celebrarà la seva primera reunió plenària el proper 12 de maig, escollirà primer ministre abans del 28 de maig i començarà a rebre les transferències de competències de Londres l'1 de juliol.

Partits i candidats

Quatre partits aconseguiran la totalitat dels 129 escons de Holyrood. Si es compleixen els pronòstics, el Partit Laborista serà el guanyador d'aquestes eleccions, i el seu líder, Donald Dewar, el primer ministre del nou gabinet. Escòcia ha estat durant les darreres dècades un clar feu laborista. Amb el nou sistema electoral, però, els laboristes no tindran majoria absoluta encara que repeteixin els resultats de les darreres eleccions a Westminster, quan van assolir el 45% dels vots. Segons les enquestes, aconseguiran uns 60 escons, i quedaran obertes les opcions de governar en minoria o pactar amb els liberal demòcrates. El Partit Nacionalista Escocès (SNP), quedarà en segon lloc, amb més de 40 escons i entre el 25 i el 30% dels vots. Alex Salmond, líder del partit i responsable de convertir el nacionalisme en una força política de primera magnitud, ha comès durant la campanya dos errors de pes que poden haver limitat el suport al seu partit. L'SNP ha fet del lema «a penny for Scotland» l'eix de la seva campanya, en què defensa l'ús dels poders fiscals del Parlament per incrementar la inversió en serveis públics.

Lema

Tot i que Escòcia és molt menys reticent a l'aparell públic que l'anglès, el cert és que aquest lema ha permès als altres partits repetir fins a la sacietat que votar nacionalista era igual a pujar els imposts. D'altra banda, les seves declaracions contra la intervenció de l'OTAN a Kosovo li han costat crítiques de tot tipus.

En un altre nivell, el Partit Conservador i el Liberal Demòcrata es disputen el tercer lloc. Ambdós es mantenen entre el 10 i el 14% a las enquestes en la intenció de vot i aconseguiran uns 12 diputats.

Quan falta menys d'una setmana, Escòcia afronta les eleccions al primer Parlament democràtic de la seva història sense haver resolt els dubtes sobre la seva identitat. A Edimburg es respira aquests dies certa tranquil·litat perquè les coses han retornat a la normalitat, amb el Partit Laborista amb avantatge i descartat el terratrèmol de la victòria independentista de l'SNP.

Però la majoria d'escocesos afirma a les enquestes simpatitzar amb la idea d'una Escòcia independent. Molt orgullosa del seu país, la societat escocesa es qüestiona el seu futur desitjant una independència que li resulta molt difícil d'assumir. Integrada al Regne Unit, Escòcia ha estat part protagonista dels grans esdeveniments del món contemporani.

Trencar amb el Regne Unit convertiria Escòcia, tot i la llarga llista d'actius que tot escocès afirma amb orgull que té el seu país, en un petit Estat de cinc milions d'habitants a l'extrem nord-occidental d'Europa. I aquest és un tràngol difícil d'assumir fins i tot per a la nació del Whisky.