Els caps d'Estat i Govern dels països membres posen en una foto de família.

TW
0

L'OTAN tancà ahir la cimera del seu 50è aniversari, que ha obert un nou capítol en el futur de l'organització sota el signe de Kosovo, on l'Aliança vol demostrar que pot, així com pretén, mantenir l'estabilitat europea. Així, els aliats es comprometeren a respondre a una amenaça o agressió de Belgrad contra els seus països veïns i a donar suport al seu enlairament econòmic, després de rebre un «suport sense fissures» dels dirigents de la regió, assenyalaren fonts de l'Aliança.

Els caps d'Estat o Govern dels 19 països de l'OTAN es reuniren a Washington amb els líders d'Albània, Macedònia, Romania, Bulgària, Eslovènia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina, per analitzar la crisi de Kosovo i les vies per afavorir l'estabilització de la regió. «Els set països reafirmaren que volen que l'OTAN guanyi» en el conflicte de Kosovo, perquè «uns Balcans estables i democràtics és l'única oportunitat a llarg termini per a la prosperitat, la integració i la democràcia» a la zona, assenyalà el portaveu de l'Aliança, Jamie Shea. La mateixa font considera que el president iugoslau, Slobodan Milosevic, «és tot sol a la regió».

Després de rebre el suport total dels veïns de Iugoslàvia en la seva operació militar, l'Aliança es comprometé a vetlar per la seva seguretat i advertí que «no tolerarà cap amenaça o atac de Belgrad» contra ells. Romania, Bulgària i Eslovènia s'han implicat en el conflicte de Kosovo en accedir a obrir el seu espai aeri als avions de l'OTAN que bombardegen objectius iugoslaus. Albània i Macedònia allotgen al seu territori quasi 8.000 soldats de l'OTAN en el primer cas i uns 12.000, en el segon, centrats en aquest moment en tasques de caràcter humanitari, però que poden convertir-se, arribat al cas, en l'«avançada» de la força terrestre que entri a Kosovo.