La victòria d'Abdelaziz Buteflika en uns comicis presidencials
que han estat considerats per l'oposició de «fraudulents»,
constitueix la revenja sobre la història d'un home que, als seus 63
anys, es convertí ahir en el setè president d'Algèria.
D'un total de 17.494.136 electors inscrits, Buteflika obtingué
7.442.139 sufragis, la qual cosa representà el 73'79 per cent dels
10.085.277 vots vàlids, mentre que l'abstenció ascendí a 6.954.385
i les paperetes nul·les foren 454.474.
Les presidencials algerianes, que devien servir d'exemple al món
àrab, tant pel nombre de candidats com per la diversitat dels seus
programes polítics, perderen bona part de la seva credibilitat des
de l'instant en què Buteflika es quedà tot sol, després de la
renúncia dimecres passat dels altres sis candidats.
El triomf de l'home que va fer tota la carrera política a
l'ombra de Huari Bumedién, des de la independència del país el
1962, fins la desaparició del coronel a final de 1978, es gestà en
un context que recorda l'època del sistema de partit únic que va
imperar a Algèria durant tres dècades.
En virtut de la Constitució vigent, Buteflika disposarà de totes
les palanques del poder, encara que els algerians que ahir
comentaven avorrits la seva victòria es declaraven convençuts que,
com altres presidents, aquest també haurà d'exercir un poder
compartit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.