TW
0

El museu del Louvre de París, encara traumatitzat pel robatori d'un quadre de Corot, Camí de Sevres, un bon diumenge dematí, hauria d'invertir uns 3.660 milions de pessetes per donar protecció total a les seves obres, segons un informe.

El juny passat, el director del Louvre, Pierre Rosenberg, va demanar un peritatge en què es resumeixen les raons de la vulnerabilitat del Louvre en quatre punts: la dificultat de protegir un palau que no va ser construït per exposar 32.000 obres d'art, l'augment d'una forma de delinqüència decidida i violenta que s'afegeix als riscs clàssics o a l'absència d'una visió de conjunt sobre la seguretat de les distintes obres del Gran Louvre (1985-2000), així com la debilitat dels mitjans tècnics i de les infraestructures.

Diebolt destacà que immediatament després del robatori del Corot es prengueren mesures de seguretat i un grup especial avaluà el nivell de protecció de cada obra en les 400 sales del recinte.

Malgrat tot, és cert que el Louvre, amb els seus vuit segles d'antiguitat, amb les seves rodones sales de totes les mides, escales i desnivells, pels quals passen entre cinc i sis milions de visitants cada any, no va ser concebut per a l'exposició de tantes obres. A això s'afegeix que, en els darrers quinze anys, la superfície d'exposició ha passat de 31.000 a 60.000 metres quadrats (del total de 160.000 metres quadrats).