La Guerra Civil vista des de Mallorca

Els estudis sobre els tres anys de la Guerra Civil a Mallorca s'han multiplicat darrerament. La microhistòria i el localisme permeten, cada vegada més, penetrar en les petites qüestions del dia a dia després de les grans investigacions de síntesi o de caràcter més general fetes per historiadors com Massot i Muntaner. Quatre historiadors significatius de la Guerra Civil analitzen un fenomen que mou els investigadors i el públic lector.

Sens dubte Josep Massot i Muntaner ha de ser considerat el pare de la historiografia moderna sobre el tema. Massot assegura que «els estudis sobre la Guerra Civil han avançat molt en els darrers anys, però encara es poden trobar coses. Hi ha documentació en arxius com el militar de Madrid on conec milers de documents que poden aportar informacions importants, encara que no essencials. El que també s'ha de destacar és que hi ha molts de pobles que conserven bona documentació, com Marratxí, que serveixen per fer extrapolacions en un àmbit general, com puguin ser normes d'evacuació de l'Illa o aspectes que permeten fer microhistòria del dia a dia per arribar a reconstruccions importants de l'època, tot i que no s'ha de perdre el punt de vista general».

Arnau Company creu que la microhistòria és una línia d'investigació molt vàlida. De fet, dirigeix per Documenta Balear la col·lecció «La Guerra Civil, poble a poble», que publica les investigacions que es fan sobre cada un dels pobles. Company assegura que «la Guerra Civil és un dels temes d'història contemporània de les Illes Balears més estudiats. Hi ha hagut gent com el pare Massot, Gregori Mir, Sebastià Serra o Miquel Duran entre d'altres que han esmerçat bona part dels seus esforços en aquest sentit, però queda molt per estudiar. Són destacables els avenços que s'han fet a Menorca amb els estudis de Murillo, però també les investigacions de fets concrets com les de Llorenç Capellà». Quan es parla de les fonts amb Company, un se n'adona que ell en sap moltíssim. «A Mallorca treballam bàsicament amb els arxius municipals, els arxius parroquials i també l'arxiu del Regne de Mallorca i el diocesà. Si hi ha sort tenim accés a algun dels arxius particulars. Tanmateix, hi ha una gran font que és la premsa de l'època. La premsa permet veure la vida quotidiana d'aquí, permet donar substància i color a la realitat oficial i burocràtica de la documentació. Les fonts orals també són cabdals per a les nostres investigacions, però malauradament aquestes s'estan perdent. Ens estam quedant sense testimonis directes i hauríem de servar els que tenim a corre-cuita. De tota manera, totes les fonts suplementàries són benvingudes. Un historiador mai no es perd per excés de fonts».

Un altre tema que ja no sorprèn els investigadors és que a Mallorca hi hagi un públic consumidor d'història contemporània. «A l'Illa hi ha inquietuds editorials en aquest sentit i les infraestructures editorials permeten que siguin més les investigacions que arriben al públic, un públic que gràcies a la UIB de cada vegada és més nombrós».

Molt semblant és la resposta que dóna en aquest sentit Manel Santana, el més jove dels enquestats, però que tot i això ja ha publicat alguns interessants estudis sobre Consell i Selva. Ell creu que «la ruptura violenta de la dinàmica estatal ens atreu molt, perquè els fets transcendentals marquen el futur. Per això hi ha una nova fornada d'investigadors joves sorgits al voltant de la UIB que es decanten per aquest tema». Santana també opina que l'obertura de determinats arxius «permetrà entendre amb més claredat la posició de tercers països respecte a Mallorca, que va ser un camp d'operacions militars dels italians. Aquestes relacions s'han d'analitzar i inserir en la realitat mallorquina del moment».

David Ginard ha aportat importants estudis sobre la Guerra Civil a Mallorca i creu que «en aquest moment el que ens fa falta és investigar sobre les qüestions de tipus social i econòmic. També s'ha de dir que a Balears vivim en un clar desequilibri territorial. Mentre que Mallorca ha estat molt estudiada i Menorca ho comença a ser, les Pitiüses han estat les grans ignorades».

La tasca els espera.