Després de la publicació del llibre Tres escriptors davant la
Guerra Civil, que recull estudis sobre Georges Bernanos, Joan
Estelrich i Llorenç Villalonga, l'historiador Josep Massot i
Muntaner va pronunciar ahir la conferència inaugural de les
Jornades d'Estudis Locals de Marratxí.
Bernanos i el cinquantenari de la seva mort en varen ser els
protagonistes, tot i que l'historiador no va voler entrar en els
aspectes més profunds de la seva darrera obra, considerats massa
tècnics per als no especialistes en l'obra de l'escriptor
francès.
En la seva intervenció, el pare Massot va repassar els anys de
Georges Bernanos entre 1934 i 1937, la seva permanència a l'Illa un
cop esclatada la Guerra Civil, i els grans canvis de 1938, una
conferència molt semblant a la que pronunciarà demà dissabte a
Vilafranca de Bonany.
"Quina és la importància de Bernanos avui en dia?
"Les relacions entre Bernanos i Mallorca són estranyes i bastant
desconegudes pel gran públic, però de cada vegada més Bernanos
torna a interessar la gent. Per exemple a París volen traduir
Tres escriptors davant la Guerra Civil al francès, perquè
els interessa aquest estudi i tot el que es relaciona amb
l'escriptor, especialment en motiu del cinquantenari.
"Bernanos va tenir una relació ben intensa amb Mallorca,
però, és conegut aquí, o continua sent un personatge poc
estudiat?
"A Mallorca Bernanos és molt poc conegut, però en certa mesura
aquest desconeixement és bastant lògic, perquè el seu llibre Les
Grands Cimentières sous la lune va ser prohibit de seguida i
tan sols varen arribar les seves novel·les i texts menys
compromesos. Tot i haver escrit aquí una obra cabdal és molt poc
conegut.
"Creis que es pot avançar molt en la investigació sobre
Bernanos a Mallorca?
"No crec que es pugui arribar a fer grans aprofundiments històrics
sobre la figura de l'escriptor, perquè la tasca feta fins ara és
bona i bastant completa. La gran majoria de les investigacions i
biografies que s'estan preparant avui en dia sobre Bernanos empren
materials que sorgeixen de l'Illa o que han estat treballats pels
investigadors d'aquí. Això és molt positiu. La tasca que ens queda
per fer ara mateix és la difusió d'aquest escriptor i les campanyes
per fer que sigui de cada dia més conegut. No crec que pugui sortir
cap més gran document, encara que tenim constància que a Alcalá de
Henares hi ha d'haver un informe que va fer Serrano Sunyer sobre
l'escriptor amb motiu de la publicació d'Els grans
cementiris... Sabem que aquest informe ha d'existir perquè
n'hem trobat alguns fragments a Mallorca, però en aquest cas seran
difícils de trobar.
"Vós heu estat considerat un impulsor de les jornades
d'estudis locals de Marratxí, el vostre municipi nadiu, quina és la
seva importància avui en dia quan sembla un projecte consolidat que
es va repetint cíclicament?
"Això no és ben bé així, perquè hi ha persones que estan fent feina
més de dia a dia en les jornades d'estudis locals i són les que fan
possible que aquestes funcionin. De tota manera, he de dir que
estic molt content de participar-hi perquè crec que és un projecte
ben interessant. Quan jo era petit a Marratxí no hi havia cap
estudiós. Avui en dia n'hi ha molts i això és bo. La tasca que
estan fent els investigadors locals sempre és molt interessant,
perquè desenvolupen aspectes molt concrets.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.