L'exdictador xilè Augusto Pinochet, que es troba ingressat en
una cèntrica clínica privada de Londres, va ser detingut ahir en
virtut d'una demanda de la Justícia espanyola, fet que suscità les
protestes formals del Govern xilè.
Un portaveu d'Scotland Yard es limità a informar que «un home de
82 anys» va ser detingut divendres com a «conseqüència d'una
petició d'extradició de la Justícia madrilenya, vinculat a
acusacions d'assassinats de ciutadans espanyols a Xile entre l'11
de setembre del 1973 i el 31 de desembre del 1983».
El mateix portaveu indicà que l'«exhome fort» xilè compareixerà
davant un tribunal en una data que encara no ha estat fixada. La
Policia britànica rebutjà revelar on es troba actualment el general
Pinochet, però fonts del Regne Unit varen assenyalar que encara no
és a la clínica londinenca.
Informació
D'altra banda, els serveis del primer ministre britànic, Tony
Blair, si bé reconegueren que «se'ns manté informats» de tot allò
relacionat amb la situació de Pinochet, es negaren a comentar la
detenció, per considerar que «l'assumpte depèn de la Policia i la
Justícia».
«No es tracta d'una decisió política, sinó d'un tema que ha de
ser tractat per la Policia», indicà, de la seva banda, un portaveu
del Ministeri d'Afers Exteriors britànic.
L'ambaixador xilè a Londres, Mario Artaza, va ser qui revelà
ahir a través d'una ràdio xilena que l'actual senador vitalici, que
governà Xile entre el 1973 i el 1990, es trobava «retingut» a
Londres, on s'havia sotmès a una operació d'una hèrnia discal. La
mesura de control judicial va ser presa per un jutge londinenc i
notificada divendres al general Pinochet, segons la mateixa
font.
La Policia britànica rebé una sol·licitud de la Justícia
espanyola en els primers dies d'aquesta setmana perquè
interrogassin l'exdirector en relació a assassinats de ciutadans
espanyols perpetrats quan dirigia la junta militar xilena.
Els jutges de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón i Manuel
García Castellón, que investiguen a Espanya des del 1996 els crims
comesos durant la dictadura xilena, posaren en pràctica un
procediment d'urgència, via Interpol, la Policia Internacional,
destinat a evitar les vies diplomàtiques, que consideren massa
lentes.
Pinochet tenia previst tornar a Xile els propers dies. En un
primer moment, Londres es negà a confirmar la presència de
l'exdictador xilè en el seu territori.
No obstant això, el Ministeri d'Afers Exteriors britànic va
precisar ahir que Pinochet no està protegit per la immunitat
diplomàtica, encara que, com va afirmar el cap de la diplomàcia
xilena, José Miguel Insulza, disposi d'un passaport diplomàtic.
Segons fonts judicials, la detenció podria ser una mesura
preventiva, ja que perquè Augusto Pinochet sigui interrogat,
l'interrogatori ha de ser autoritzat per un tribunal britànic, ja
que només la Justícia està en condicions d'autoritzar en el Regne
Unit que un estranger comparegui davant un magistrat per crims
comesos a l'exterior.
La dictadura militar xilena, que comença amb el cop d'Estat de
l'11 de setembre del 1973, és considerada responsable de la
desaparició de 1.198 opositors, els cadàvers dels quals encara no
han estat trobats. L'organització de defensa dels drets humans
Amnistia Internacional va assenyalar al Govern britànic que es
tracta d'una «oportunitat única de cooperar en la lluita contra la
impunitat per les violacions dels drets humans a Xile». D'altra
banda, la diputada socialista xilena Isabel Allende va considerar
«molt important» la detenció del general Pinochet.
L'Audiència Nacional, a l'espera d'autorització per anar a
interrogar Pinochet
Els jutges de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón i Manuel
García Castellón, esperen l'autorització de les autoritats
britàniques per anar a interrogar l'exdictador Augusto Pinochet.
Els magistrats esperen una confirmació del Govern anglès, a les
seves comissions rogatòries per interrogar Pinochet, que està sent
investigat a Espanya per la seva relació amb la desaparació de 79
espanyols durant les dictadures xilena i argentina.
En concret, va ser el magistrat Baltasar Garzón qui va cursar
una petició a la Interpol perquè retingués l'exdictador a Londres,
davant la possibilitat que, una vegada admesa la comissió rogatòria
corresponent, tingués la possibilitat d'anar a interrogar-lo .
Garzón investiga els crims i desaparacions ocorregudes durant la
dictadura argentina i concretament vol saber més informació sobre
la denominada «operació Còndor», en què tant la dictadura argentina
com la xilena haurien coordinat les seves accions delictives.
Manuel García Castellón investiga les desaparacions
d'espanyols.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.