Israelians i palestins afronten la reunió amb recels i escepticisme

Ni les telefonades del president Clinton al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i al president de l'Autoritat Palestina, Iasser Arafat, ni les gestions del mitjancer dels Estats Units, Dennis Ross, ni les converses dels últims dies entre els respectius negociadors han aconseguit apropar les postures.

El president Clinton assegurà que s'involucrarà personalment en la mediació i dedicarà tots els esforços necessaris per aconseguir rellançar el procés de pau. Però fonts diplomàtiques afirmen que no hi ha cap garantia d'èxit, llevat de l'interès de la Casa Blanca a poder anunciar un acord.

Les parts arriben a Wye Plantation, una finca a l'estat de Maryland, a una hora del Districte Federal, amb les actituds més o menys conegudes. La base de la negociació serà la proposta de Washington d'un nou replegament israelià del 13 per cent del territori de Cisjordània.

Netanyahu s'encarregava de rebaixar les expectatives en afirmar que no hi ha possibilitats d'assolir un acord a l'estat actual de coses. El primer ministre israelià emetia un comunicat en aquest sentit després que aquest dimarts morís un jove israelià i un altre resultàs greument ferit en ser tirotejat als afores de Jerusalem. L'atemptat es va produir a la mateixa hora que el Govern israelià estava reunit per estudiar la seva postura de cara a la cimera. El gabinet va decidir donar el seu suport a Netanyahu per negociar amb els palestins, sempre que aquests compleixin els compromisos i l'exigències de seguretat israelianes. Es tracta d'una fórmula amb què Netanyahu calmava els sectors més durs del seu Govern, inclòs el nou ministre d'Exteriors, Ariel Sharon, que reiterava que no estrenyerà la mà d'Arafat a Washington encara que aquest la hi ofereixi.

Fonts properes consideren que la fórmula és prou ambigua per deixar oberta la porta a la no aplicació de qualsevol acord. El Govern israelià es reserva la decisió unilateral d'aplicar els acords en funció del seu criteri.