La Cambra de Representants dóna llum verd al procés de destitució de Clinton

Tot i les crides de la Casa Blanca, 31 demòcrates es desmarcaren del seu partit i votaren pel començament d'una investigació oberta, sense límits ni de temps ni de temes sobre la conducta del president.

Durant el debat quedà clar que ningú no dóna suport a la manera d'actuar del president Clinton, però els demòcrates, a diferència dels republicans, subratllaren que, si bé el comportament presidencial és «rebutjable» i, fins i tot, «censurable», està lluny de ser «processable».

Tesis  

Els republicans es mantingueren en les seves tesis i reclamaren la necessitat d'investigar el suposat «perjuri» del president "que negà reiteradament i sota jurament haver tingut relacions amb Monica Lewinsky" i les maneres en les quals pogué haver obstruït l'acció de la justícia.

Amb aquests dos plantejaments de fons, expressaren des del començament el republicà Henry Hyde i el demòcrata John Conyers, i reiterats posteriorment pels representants dels seus respectius partits, el debat, que molt sovint tingué caires de solemnitat, es convertí en una reiteració d'arguments.

Els demòcrates es queixaren per igual que els republicans haguessin imposat límits al debat d'ahir "només dues hores, que es perllongaren una més" i que es negassin sistemàticament a establir límits per al final de la investigació que ha de precedir el judici polític que realitzarà el Senat.

Per això, demòcrates com David Bonior (Michigan), es demanaren si els Estats Units es poden permetre continuar parlant «durant dos anys més de Monica Lewinsky, de Linda Tripp», mentre temes que realment interessen el poble americà, com la seguretat social o l'educació, es queden sense tractar.

Pronunciaments  

En el mateix sentit es pronuncià el seu company de partit, Bob Wexler (Florida), qui subratllà que, mentre «l'economia global corre perill, mentre l'Iraq torna a ser una amenaça i mentre hi ha genocidis a Kosovo, nosaltres parlam de Monica Lewinsky».

Però tots aquests plantejaments no passaren de ser testimonials perquè no serviren gens ni mica per fer canviar una inusual disciplina de vot republicà que, alhora que els va fer el desentès, reiterà que, del que es tracta és d'aconseguir «que surti a la llum la veritat».

«No estam aquí per fer cap judici. No farem cap acusació. Simplement començarem a cercar la veritat», va dir Henry Hyde, president del comitè judicial de la Cambra de Representants que tindrà, des d'ara, l'obligació de dur a terme les audiències d'investigació presidencial.

Mentre, els demòcrates "entre els quals es produïren menys «fugides» de vot dels més o menys 50 esperades" aplaudiren idees com la del congressista Wexler, que tractà de cridar l'atenció dels seus col·legues afirmant que Bill Clinton «ha traït la seva dona, però no ha traït el país».

Tot i alguns moments el debat es convertí en un lluïment de les tesis dels demòcrates "que parlaren més i més ocurrentment que els republicans, tal vegada perquè aquests ja tenien la victòria assegurada des del principi" al final, no serví per res de res.

Clinton es convertí així en el tercer president de la història dels Estats Units que haurà d'afrontar la possibilitat de ser destituït del seu càrrec pel Congrés.

Els seus dos antecessors en aquesta llista negra són Andrew Johnson, el poc estimat successor d'Abraham Lincoln, que se salvà el 1868 per un vot en el Senat, i Richartd Nixon, que dimití el 1974, abans de ser destituït per l'escàndol Watergate.

«Manera justa»  

El president nord-americà, Bill Clinton, va dir ahir que espera que la investigació aprovada ahir en contra seva pel Congrés del seu país es desenvolupi de manera «justa, constitucional i oportuna». Clinton reaccionà amb aquestes paraules a l'aprovació a la Cambra de l'obertura d'una investigació per determinar si ell ha comès «crims o traïcions» que justifiquin la seva destitució. El president va dir que «no és en les meves mans» determinar la marxa dels esdeveniments al Congrés.