Kosovo i la globalització de l'economia marquen el discurs de Bill Clinton

Clinton apostà per la globalització de l'economia en benefici de les classes més desfavorides en un missatge clar als qui li han mostrat el seu suport després de l'escàndol Lewinsky, com és Europa i les classes mitjanes americanes, i un cop baix als republicans.

Clinton assegurà que «el món contempla avui la que segurament és la crisi financera més important dels darrers cinquanta anys». Per això, creu que «hem de reconèixer que liberalitzar i obrir l'intercanvi d'idees, capitals i mercaderies a través de la Terra és el camí més segur per a la prosperitat del major nombre possible de persones».

El president demanà una cooperació més estreta i solidària entre els països membres de l'FMI i BM, sostenint que és possible detenir i superar la crisi i restablir un creixement econòmic sostenible i més equitatiu.

Pel que fa al greu conflicte a Kosovo, el president nord-americà va voler deixar clar que només se solucionarà si el president Milosevic dóna marxa enrere.

Per Clinton, «si la violència continua pot danyar i amenaçar la pau i l'estabilitat de Bòsnia, Albània, Macedònia i altres països de la regió. El que ara és una crisi humanitària podria convertir-se en una catàstrofe».

«El president Milosevic "afegí" és el principal responsable d'aquesta crisi. Les Nacions Unides han estat clares respecte del que ell ha de fer: declarar un alto el foc immediat, retirar les forces sèrbies i donar una ajuda humanitària a tots els grups i permetre l'accés a Kosovo. També és vital l'inici de negociacions reals amb els kosovars d'Albània per trobar la pau i una solució permanent als seus drets i a les seves demandes d'autonomia».

Com succeí davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, Bill Clinton es mostrà molt segur durant el seu discurs. La profunditat dels seus dos missatges el varen fer mereixedor d'una gran ovació per part dels participants en aquest encontre.

Entre els participants a les conferències es troben els mallorquins Antoni Marí i Pere Batle, president i director general de Sa Nostra, respectivament.