Aquest dijous, 28 d'abril, ha fet vuit dies que va començar la Vaga de Fam per la Llengua. També és el dia que s'havia de votar la modificació de la Llei de Política Lingüística al Parlament de Catalunya. Després que no s'hagi fet la votació, els activistes han anunciat, mitjançant un comunicat, que aturen la vaga, tot i que la repetiran «totes les vegades que faci falta».

Aquest és el text íntegre del comunicat que han fet públic:

«Avui a les 12 h ha fet vuit dies que vam iniciar una vaga de fam amb l'objectiu de sumar-nos a les protestes i concentracions que es faran per rebutjar la modificació de la Llei de Política Lingüística que es votarà dia 28 al Parlament de Catalunya i que pretén ajustar la llei vigent a les imposicions del Tribunal Suprem espanyol i del Tribunal Superior de Justícia a Catalunya. Arribats a dia 28 hem volgut venir davant el Parlament per veure en persona quina és la situació i, un cop comprovat, que no s'ha fet ni es farà avui aquesta votació, doncs, en aquest cas manifestar la satisfacció per haver aconseguit derrotar d'una manera parcial la voluntat genocida de la justícia colonial espanyola que pretén erradicar el català de les escoles. No cal dir que aquesta victòria no és nostra sinó del conjunt de la societat civil catalana que d'una manera transversal i a través dels sindicats com USTEC, INTERSINDICAL, COS I SEPC i d'organitzacions com l'ANC, Plataforma per la Llengua, Enllaçats per la Llengua... i també amb el suport del Consell per la República Catalana (CxR) s'han mobilitzat mitjançant vagues com la de dia 23 de març i concentracions arreu dels Països Catalans com la de dia 2 d'abril.

Com hem dit, avui som aquí per celebrar una victòria i anunciar que, de la mateixa manera que l'ANC va suspendre les concentracions previstes per a dia 26 i per avui, dia 28, nosaltres avui suspenem la vaga de fam.

Dit això, volem deixar ben clar un avís a navegants i manifestar que en les properes setmanes i mesos ens mantindrem a l'aguait, ulls espolsats i orelles dretes, atents i vigilants davant qualsevol maniobra que seguint l'estratègia de Felipe V «para que se note el efecto sin que se note el cuidado» —d'això avui dia en diuen jugada mestra — es torni a intentar canviar per la porta del darrere i amb nocturnitat i traïdoria la Llei de Política Lingüística per tal rebaixar-la al gust del president del TSJC, el borbònic Jesús María Barrientos Pacho (León, 1958). Però, com s'atreveix aquest colonitzador espanyol a imposar el 25% de castellà a les escoles si resulta que l'ús del català a l'administració de justícia de Catalunya va ésser el 2021 del 7,4%, del 2,2% de mitjana a les Illes Balears durant els últims vint anys i País Valencià es troben que dels 241 jutjats que hi ha només 1 funciona habitualment en català?

A cap nació del món, a no ésser que sigui una colònia o un país ocupat, ningú no li discuteix el dret que la llengua del país sigui llengua vehicular a les escoles i universitats, això al marge que com més llengües s'ensenyin, millor. L'ofensiva contra la llengua catalana a l'escola no és un fet aïllat sinó queforma part de la causa general que el règim borbònic està portant a terme contra les colònies i els republicans catalans mitjançant la persecució policial, administrativa, política, econòmica i judicial a base d'escoltes telefòniques il·legals, vulneració sistemàtica de la presumpció d'innocència i del secret de sumari amb filtracions a la premsa, judicis paral·lels, detencions arbitràries, violacions de domicilis i de despatxos professionals, etc.

A l'Espanya borbònica del segle XXI, està ben demostrat que els cops d'estats no els fan els militars sinó els jutges perquè si a avui a Catalunya tenim tres presidents processats, condemnats, inhabilitats o a l'exili (Mas, Puigdemont i Torra), tres presidents del Parlament (Forcadell, Torrent i Borràs), milers de batles, regidors, diputats, activistes i persones anònimes és perquè una colla de jutges borbònics vulneren sistemàticament drets fonamentals personals i col·lectius com el dret a l'autodeterminació, reunió, manifestació, llibertat d'expressió, dret a un judici just i imparcial, etc. Aquesta repressió és transversal i no fa distincions entre partits polítics (ERC, JUNTS, CUP...), organitzacions (ANC, ÒC, CDR...) ni tampoc entre distinció social, ja que afecta, des de cantants (Valtònyc, Hásel...), Mossos d'Esquadra (Albert Donaire), docents a milers d'activistes, molts d'ells anònims.

Una causa general contra tot un poble no es pot afrontar d'una manera individual. Un problema global exigeix una solució global per la qual cosa hem arribat a un punt que no tenim altra alternativa que anar a la confrontació directa amb la justícia colonial espanyola emprant les armes de la lluita no violenta com són la desobediència civil, els boicots, la no cooperació, les vagues de fam, etc.

Avui ens aturam després d'una victòria parcial, petita si voleu, però tornarem a fer vagues de fam totes les vegades que faci falta fins a la victòria, és a la dir, fins que no s'aixequi la suspensió de la DUI del 27 d'octubre de 2017 i consolidem, entre tots, la república catalana.

Vic, 28 d'abril de 2022».